TARRAGONA 5 nov. (EUROPA PRESS) -
Les persones amb menys recursos contribueixen més en les accions contra el canvi climàtic, segons conclou una investigació creada a través d'un experiment de ciència ciutadana que proposa actuar de manera col·lectiva contra l'escalfament global.
La investigació, publicada a la revista 'Plos One', l'han dut a terme investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat de Saragossa i la Universitat Carlos III de Madrid
L'estudi, en el qual s'ha mesurat com actua un grup de persones davant un perjudici comú, ha posat de manifest que les persones estan disposades a aportar més o menys diners per combatre el canvi climàtic segons el seu poder adquisitiu.
Per aconseguir-ho, els investigadors van dissenyar un experiment de ciència ciutadana en el qual hi van participar més de 320 persones dividides en 54 grups de sis.
El funcionament ha estat el següent: distribuïen 240 euros a cada grup, els membres del qual ni es coneixien ni es podien relacionar entre ells.
A cada membre del grup se li donava una quantitat concreta de diners; en la meitat dels grups, tots van disposar del mateix capital de 40 euros cadascú i en l'altra meitat, els diners es van distribuir de manera desigual: des de 20 fins a 60 euros per a cada membre.
PLANTAR ARBRES
A partir d'aquí, cada persona havia d'aportar diners en un pot comú amb el repte d'aconseguir, després de deu rondes, un total de 120 euros dedicat a una acció contra el canvi climàtic; en concret, plantar arbres a la serra de Collserola (Barcelona).
Amb els diners que els quedava obtenien vals de compra, segons ha informat la URV, que ha explicat que en començar l'experiment, tots sabien amb quina quantitat de diners comptava cadascú i en cada ronda podien conèixer quant havia aportat cada participant.
D'aquesta manera, es posava a prova l'esforç econòmic que està disposat a fer cadascú per un benefici col·lectiu, en aquest cas relacionat amb el canvi climàtic.
Els resultats van constatar que, encara que tots els grups van assolir l'objectiu col·lectiu d'arribar a 120 euros, "la distribució de l'esforç va ser molt poc equitativa", explica l'investigador del grup d'investigació Alephsys - Algorithms Embedded in Physical Systems - de la URV Jordi Duch.
Concretament, els participants amb menys recursos van contribuir significativament més en el bé públic que els més rics, de vegades, fins a dos cops més.
Els investigadors van concloure que els més pobres formaven part dels considerats "grups generosos", mentre que els més rics es classificaven majoritàriament en un grup agressiu.
