Havien d'escriure un text sobre com es valora actualment la cultura i el coneixement
BARCELONA, 9 juny (EUROPA PRESS) -
Les proves d'accés a la universitat (PAU) 2026 de Llengua Castellana i Literatura a Catalunya han inclòs fragments de textos del filòsof italià Nuccio Ordine a més de l'escriptora Gloria Fuertes i del poeta Blas de Otero, i també es pregunta pels parells mínims i els prejudicis lingüístics en diferents frases.
L'examen, consultat per Europa Press, s'ha dut a terme aquest dimarts de 9 a 10.30, primer dia dels exàmens, i té un apartat de comprensió lectora amb una adaptació feta a partir del text 'La utilidad de los inútil. Manifiesto', de Nuccio Ordine.
Els alumnes havien de respondre quina és la principal intenció de l'autor amb aquest text; a què es refereix amb el terme 'quantitas'; quina de 4 paraules és un sinònim adequat per a l'adjectiu 'especulativa' en l'expressió 'ciencia puramente especulativa', i indicar quines afirmacions són veritables o falses d'un total de 5.
També comptava amb un apartat d'expressió escrita en el qual els estudiants havien de redactar un text de 100 a 150 paraules que reflexioni sobre com es valora actualment la cultura i el coneixement i quin és, al seu parer, la seva importància en la societat; i també havien d'identificar els errors en unes oracions i reescriure-les de manera correcta.
SABER LITERARI
Pel que fa a saber literari, havien de respondre a 4 de 5 qüestions sobre un fragment d''Obras incompletas' de Gloria Fuertes i de 'Verso y prosa' de Blas de Otero: havien d'identificar el tema principal; relacionar els fragments amb figures com l'anàfora o el símil; explicar el significat i funció de la metàfora 'me queda la palabra' de Blas de Otero.
També havien d'assenyalar en els poemes on hi havia figures retòriques com l'al·literació i la hipèrbole; comparar tots dos textos i explicar les semblances i diferències entre tots dos poemes en la manera d'entendre la poesia i l'escriptura, amb un màxim de 50 paraules.
REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA
En l'apartat de reflexió lingüística, havien d'observar un parell mínim i, de 4 opcions, seleccionar la que explica correctament el contrast entre els dos enunciats; assenyalar la seqüència en la qual apareixen un adjectiu adverbial, un complement de règim (preposicional) i un determinant indefinit; i formar un verb parasintètic per a esquemes derivatius.
A més havien de relacionar 5 afirmacions amb el tipus de prejudici lingüístic al qual fa referència, segons la tipologia establerta en l'obra 'La dignidad e igualdad de las lenguas' de Juan Carlos Moreno Cabrera; determinar si unes afirmacions descriuen una situació de diglòssia; i determinar a quina varietat diatòpica de l'espanyol pertany un text.
ESTUDIANTS
En sortir de l'examen, en unes declaracions a Europa Press, alguns alumnes han dit que la prova ha estat més fàcil del que creien, com la Bruna, d'un institut Broggi de Barcelona i que vol estudiar Química a la UAB, que estava "preocupada" per la part de reflexió lingüística, però que al final ha estat senzill perquè era tipus test.
En Samuel, de l'Institut Premià de Mar i que vol estudiar Enginyeria de les Energies a la UPC, ha valorat que la part de literatura "no preguntaven res de literatura directament, sinó més de comprensió dels poemes", i valora positivament que els parells mínims i l'anàlisi inversa s'hagi fet en tipus test perquè diu que és més fàcil d'entendre.
L'Ariadna, del mateix centre i que vol estudiar Dret a la UPF, reconeix que s'esperava més difícil l'examen però que finalment li ha anat molt bé, i, de la mateixa manera que els altres alumnes, afirma que ha estat més fàcil del que creia la part de reflexió lingüística, en ser tipus test, i que els fragments de poemes també eren fàcils d'entendre.
