BARCELONA, 3 jul. (EUROPA PRESS) -
Les patologies urològiques són el segon grup de malalties que més afecten la qualitat de vida de la dona, per darrere de les patologies psiquiàtriques, segons ha revelat aquest dijous el membre de la Junta Directiva de l'Associació Espanyola d'Urologia (AEU), Manuel Esteban.
En un esmorzar informatiu organitzat a Barcelona per l'AEU i els laboratoris Gebro Pharma, Esteban ha destacat que un 30% de les visites d'Urologia als hospitals estan protagonitzades per dones, una cosa comunament desconeguda perquè aquesta especialitat es relaciona més amb els homes.
Ha dit que encara existeix un desconeixement pel que fa a les patologies urològiques que afecten les dones, cosa que provoca que estiguin confoses, malament diagnosticades i tardin anys a tractar-se adequadament.
Les pacients que pateixen aquestes patologies "no poden dur a terme una vida normal a totes les seves dimensions", des de la quotidiana a la laboral passant per l'afectiva, social i sexual, i a més normalment coexisteix amb un trastorn depressiu com a conseqüència de la sensació de fracàs laboral i personal, ha detallat.
Entre les patologies femenines destaca la Síndrome de Dolor Vesical (SDV), que agrupa molts símptomes, com la freqüència i la urgència miccional, amb el denominador comú del dolor pèlvic.
També destaca la síndrome de bufeta hiperactiva (SVH) o incontinència urinària, que afecta un 12% de la població espanyola i consisteix en una urgència miccional amb o sense incontinència urinària d'urgència, normalment amb freqüència i nictúria, i es caracteritza per la presència de contraccions involuntàries del múscul detrusor durant la fase d'omplert vesical.
Una altra patologia urològica molt comuna en les dones és la infecció del tracte urinari (ITU) i la seva probabilitat de recurrència és alta: es calcula que gairebé un 50% de les dones adultes tindran un mínim d'una infecció del tracte urinari en algun moment de la seva vida, i d'aquestes entre un 20-30% patirà infeccions recurrents, la majoria en els 3 o 6 mesos següents a la infecció inicial.
