BARCELONA, 27 febr. (EUROPA PRESS) -
Una investigació de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (Idaea) del CSIC ha demostrat que les partícules contaminants més petites, les que tenen un diàmetre inferior a un micròmetre o menys (PM1), també tenen un efecte negatiu sobre el metabolisme, afectant fins i tot el desenvolupament embrionari.
El treball indica que aquestes partícules "són tan petites que poden travessar els alvèols i entrar al torrent sanguini", cosa que provoca malformacions als embrions i insuficiència cardíaca, ha explicat el CSIC en un comunicat aquest dijous.
La investigació, que publica la revista 'Environmental Pollution', ha estat desenvolupat pel científic del CSIC Benjamí Piña, i s'ha desenvolupat amb embrions de peixos zebra als quals se'ls van aplicar mostres recollides durant 14 mesos a una estació de mostreig de Barcelona.
Malgrat que els peixos no tenen pulmons, queden "molt útils" com a model experimental de toxicitat sistèmica --quan aquests components passen al reg sanguini--, ja que els adults humans respiren entre 10 i 20 metres cúbics d'aire al dia, i part dels seus contaminants passen a la sang, el que en el cas d'una embarassada arriba al fetus.
Els resultats testifiquen que les partícules més petites, sobre les quals no existeix cap legislació, tenen "efectes perniciosos comparables o superiors a les partícules més grans" com són les PM2,5 i les PM10, el que segons Piña reforça la idea que es necessita un control més estricte d'aquestes substàncies.
Piña ha assegurat que, malgrat que les PM10 sí que estan legislades, en comparació d'aquestes les PM1 tenen mil vegades menys massa, menys contingut material i, alhora, més matèria orgànica nociva, sobretot hidrocarburs aromàtics policíclics i altres doxines.
"Els motors dels cotxes estan preparats per expulsar cada vegada partícules més petites i de menor massa", ha afegit l'investigador, que ha comptat pel seu treball amb la participació de la Unviersidad de Porto i del centre portuguès Ciimar.
El treball s'ha realitzat en el marc del projecte europeu Heals, finançat amb el VII programa marc de la Unió Europea (UE), i ha comptat amb el suport del Ministeri d'Economia i Competitivitat, el Ministeri portuguès d'Educació i Ciència i l'European Social Fund.
