L'enteniment mutu entre progenitors, clau per a la custòdia compartida
CERDANYOLA DEL VALLÈS (BARCELONA), 6 nov. (EUROPA PRESS) -
Les parelles amb rendes més altes acorden en un 42% de casos la custòdia compartida dels fills després de separar-se, mentre que les baixes és del 24% i entre les mitjanes és del 32%, segons l'estudi 'La custòdia compartida: un pas més cap a la igualtat de gènere?', realitzat pel Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (CED-UAB).
El treball, que publica aquest dilluns 'Perspectives Demogràfiques', ha determinat com a clau l'acord mutu dels progenitors per aconseguir la custòdia compartida.
L'estudi dibuixa clarament "dos Espanyes", ja que les comunitats autònomes que tenen una normativa al respecte estan per sobre de la mitjana espanyola, tractant-se de Catalunya, Aragó, València, Navarra i el País Basc.
Tanmateix, existeix l'excepció d'Illes Balears i la Rioja, que són comunitats que no disposen d'aquesta regulació, però que estan per sobre de la mitjana.
L'estudi, fet a partir del buidatge de 5.894 sentències dictades als jutjats de família de Barcelona el 2014, ha subratllat que és tres vegades més probable obtenir una custòdia compartida si els termes de la separació es pacten, a més ha apuntat que s'atorguen més quan els fills tenen entre sis i onze anys i és quatre vegades més probable si tots dos membres de la parella són espanyols.
La investigació ha assenyalat que hi ha equitat tant a la cura com a les despeses dels nens si hi ha consens, en canvi, si ho decideix un jutge no n'hi ha tant.
Els autors del treball, Montse Solsona i Marc Ajenjo, han suggerit que la resposta legislativa adequada "ha de tenir en compte les condicions de cura prèvies a la ruptura" de cada cas, i han conclòs que pot ser contraproduent imposar mesures en un context on la desigualtat entre homes i dones encara perduren.
