David Zorrakino - Europa Press
MADRID 23 gen. (EUROPA PRESS) -
Les okupacions d'habitatges van créixer un 18% a Espanya en comptabilitzar-se 13.389 casos fins al setembre del 2021, segons l'última dada que ha registrat el Ministeri de l'Interior. Catalunya continua al capdavant de les comunitats autnomes amb 5.689 okupacions, el 42% del total, una dada que quadruplica la xifra de la Comunitat de Madrid (1.282 casos) i gairebé triplica la d'Andalusia (1.994 casos).
L'estadística oficial, que ha consultat Europa Press, confirma la tendncia a l'ala d'aquest fenomen durant l'últim any, coincidint amb les instruccions de setembre del 2020 que van dictar la Fiscalia General de l'Estat i el Ministeri de l'Interior per fer front tant a la violació de domicili com a les usurpacions.
EVOLUCIÓ DES DEL 2015
La srie histrica comena al 2015, quan a Espanya es comptabilitzaven 10.376 ocupacions d'habitatge illegals, d'aquestes 3.950 a Catalunya, és a dir, el 38% del total, quatre punts menys que ara. Al 2020, últim any amb xifres tancades, aquesta comunitat tenia 6.647 casos, és a dir, experimenta un increment del 68% en cinc anys.
Madrid sumava al 2015 un total de 1.630 okupacions, de manera que ha baixat un 18% si es compara amb la dada del 2020, mentre que Andalusia comptabilitzava 2.060 casos, de manera que ara té un 15,5% més. En el conjunt d'Espanya, es passa en cinc anys de 10.376 casos a 14.792 (+42%).
Catalunya experimenta un increment del 9,1% d'aquestes conductes en la xifra acumulada de gener a setembre del 2021, si es compara amb la del 2020, un any marcat per les restriccions de moviments per la pandmia de covid-19 i que va tancar amb 14.792 fets coneguts per les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat en el conjunt d'Espanya. D'aquests, l'any passat 6.647 casos es van concentrar a Catalunya (gairebé el 45% del total).
A Catalunya, destaca la dada de la província de Barcelona, la més poblada de les quatre províncies, perqu suma 4.229 okupacions entre el gener i el setembre de l'any passat, ésa dir, el 74% de tots els fets dels quals es té coneixement en aquesta comunitat autnoma.
DADES PER COMUNITATS AUTNOMES
Si es compara la xifra acumulada de gener-setembre del 2021 amb la del 2020, la Comunitat de Madrid té un augment del 24,8% en aquests illícits, mentre que a Andalusia creix un 11,1%. Entre les regions amb més nombre d'habitants destaca també la Comunitat Valenciana, que registra 968 okupacions davant de les 706 entre gener-setembre del 2020.
Castella-la Manxa és una altra de les regions amb més casos, en comptabilitzar 606 ocupacions illegals (+31,2%), seguida per Múrcia amb 476 casos (+69,5%), Illes Balears amb 407 (+73,9%) i Canries amb 406 (tot i que baixa un 14,3%).
A Castella i Lleó hi ha 239 casos (+62,6%), a Aragó 202 (+33,8%), com al País Basc (+16,1%); Galícia registra 147 okupacions (+8,1%), Extremadura 116 (+46,8%) i Navarra 100 (+44,9%), i la resta se situen per sota del centenar de casos.
NOVES INSTRUCCIONS DES DEL SETEMBRE DEL 2020
El 17 de setembre, després d'un estiu amb notícies sobre ocupacions d'immobles que va derivar en un debat polític, el Ministeri de l'Interior va publicar una instrucció amb el 'Protocol d'Actuació de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat en casos d'ocupació illegal d'immobles' per unificar criteris d'actuació.
La Fiscalia General de l'Estat va fer el mateix en la instrucció 1/2020 per agilitar les mesures cautelars i facilitar el desallotjament quan s'incorri en un delicte de violació de domicili.
El Ministeri de l'Interior reconeixia la "confusió i alarma social", i va diferenciar entre violació de domicili i usurpació: en els primers casos es contempla que les Forces de Seguretat desallotgin tant en primers com en segons habitatges "sense necessitat de sollicitar mesures judicials, en cas de delicte flagrant, directament i de manera immediata", inclosa la "identificació dels ocupants i la detenció, si escau".
En concret, va ordenar que les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat elaboressin atestats més precisos que permetin el desallotjament immediat i la detenció sense necessitat de sollicitar mesures judicials en cas de delicte flagrant. Des de llavors, cal deixar constncia de portes i finestres forades, coaccions al propietari i vens o sobre el consum irregular de llum i aigua.
