Detecten una mitjana de debut de 15 anys i recomanen prevenir amb sentit crític cap als estereotips
BARCELONA, 12 juny (EUROPA PRESS) -
Les mares de pacients amb trastorns de conducta alimentria (TCA) s'impliquen més que els pares i estan més informades, per alhora pateixen més sentiments negatius com la tristesa, por, rbia i culpa, segons una enquesta duta a terme a 281 familiars cuidadors de 216 malalts --el 94,4%, noies-- de 13 hospitals públics i centres de tractament privats de Catalunya.
S'ha presentat en el marc de la Mesas de Dileg per la prevenció dels trastorns de conducta alimentria, que difondr aquest dimarts en una jornada els treballs 'Anorxia i Família', han explicat en roda de premsa la directora de l'Agncia Catalana de Consum (ACC), Montserrat Ribera, juntament amb la directora de l'Associació contra l'Anorxia i la Bulímia (Acab), Sara Bujalance.
L'enquesta, coordinada per l'Hospital Clínic de Barcelona i en la qual el 64% de cuidadors eren mares, enfront del 35% de pares, ha detectat una implicació mitjana en el tractament dels progenitors de 2,57 punts sobre 5 --en una escala qualitativa en la qual 0 és 'gens' i 5, 'molt'--.
Aquesta taxa ascendeix en les mares al 2,68 sobre 5 i baixa en els pares al 2,4, i és l'anorxia la que genera més implicació (2,81 de mitjana), seguida de la bulímia (2,4) i altres trastorns (2,3).
EL MATEIX POSITIVISME
Les mares i els pares desenvolupen els mateixos sentiments positius --com la tranquillitat, orgull, satisfacció i esperana--, puntuats en tots dos amb un 3,41 sobre 5, per els sentiments negatius ascendeixen a 2,91 punts en les mares davant del 2,53 dels pares, i són elles també les que estan millor informades (3,97 enfront de 3,78).
La mitjana d'edat entre les pacients de l'enquesta ha estat dels 18,9 anys, i el trastorn es va iniciar en una mitjana dels 15,4 anys; el 56% patia anorxia nerviosa, el 9,3% bulímia nerviosa, el 3,7% trastorn per afartament compulsiu i en el 31% no s'ha especificat, ha explicat el professor de la Universitat de Barcelona (UB) i coordinador de la Unitat de TCA de l'Hospital de Bellvitge, Fernando Fernández-Aranda.
"NO ÉS NOMÉS UN PROBLEMA DE MENJAR"
Els fills ho viuen amb una gran dificultat, no és una situació que desitgin, per aquest fet és millor un rol de familiars que donin suport que no que adoptin postures controladores, ha reflexionat, i ha afegit que aquest trastorn "no és només un problema de menjar i pes", de la mateixa forma en la qual no tot el que succeeixi és atribuble a la patologia.
Els experts que han dut a terme l'estudi han recomanat als pares tenir més autocura, alhora que "mossegar-se la llengua" i tenir autocontrol davant la seva filla, evitant comentaris o postures massa invasives que puguin causar tensions i distanciament, per alhora estar presents durant tot el procés.
També han vist la necessitat que la família generi "tolerncia davant la frustració", establint un símil en qu superar el trastorn és com aprendre a anar amb bicicleta, i haur caigudes per els petits passos són importants.
DONAR ALS NENS SENTIT CRÍTIC
La membre de la Societat Catalana de Pediatria Laia Asso ha explicat que en un altre treball emmarcat en la taula han desenvolupat un díptic que busca fer prevenció per apoderar les famílies amb nens petits sans: "Tenim molt vinculat els trastorns alimentaris amb l'adolescncia, per per prevenir cal comenar aviat, i com més rpid, millor".
Dirigides famílies amb fills menors de 12 anys, han recomanat una criana positiva en la qual s'evitin comentaris negatius sobre el físic, perqu "creixin amb una bona autoimatge i una bona autoestima", al mateix temps que fomentar els menjars en família --almenys una al dia-- i el sentit crític cap als estereotips que hi ha a la societat.
La publicació es repartir en ambulatoris catalans i en visites de pediatria, per també tenen intenció que aquestes recomanacions arribin també als professionals i a la societat en general, a través de la campanya 'Implica't' que tindr una durada de tres anys.
Ribera ha observat que la pressió sobre la imatge de la dona --que d'acord amb la visió masclista estesa, indica a les dones que han d'estar primes i els homes musculats-- s'estén també en edats posteriors, i que des de l'ACC aborden el sentit crític en el consum, així com l'autoestima, en formacions a nens.
