MADRID, 5 març (EUROPA PRESS) -
Les famílies de comunitats autònomes amb llengua cooficial que vulguin que els seus fills estudiïn en castellà i no vegin satisfet aquest dret hauran de pagar per avançat els costos de la matrícula i després reclamar-los degudament justificats al Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.
Així ho estableix el projecte de Reial decret pel qual es desenvolupa la disposició addicional trentè vuitena de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) --'Llengua castellana, llengües cooficials i llengües que gaudeixen de protecció legal'--, que el departament de José Ignacio Wert ha sotmès a informació pública i que serà aplicat a partir de l'1 de setembre.
El Ministeri d'Educació tindrà sis mesos per resoldre les sol·licituds de compensació a les famílies i deduirà o retindrà del finançament autonòmic les despeses d'escolarització en col·legis privats d'aquells alumnes que no puguin estudiar en castellà en un centre públic.
El text regula el procediment per sol·licitar l'abonament dels costos del centre privat i la documentació requerida per aquest fi, en el cas que l'administració educativa autonòmica no ofereixi una "oferta raonable".
A més, adverteix que no es consideraran adequades les mesures que comportin l'atenció individualitzada en castellà o la separació en grups per raó de llengua habitual.
Adverteix que tampoc veurà raonables aquelles ofertes d'ensenyament en castellà que impliquin l'escolarització de l'alumnat fora del municipi del seu domicili, sense perjudici de la possibilitat d'escolarització en un municipi pròxim al de la seva residència.
El Ministeri d'Educació compensarà els costos per a l'"eficaç prestació del servei educatiu" --matriculació, escolarització, i despeses complementaris com transport o menjador, en el cas que calguin.
El dret a aquesta compensació dels costos tindrà efectes des del començament del curs en què es reconegui fins a la finalització de l'educació obligatòria.
"Els poders públics tenen el deure constitucional d'assegurar el coneixement tant del castellà com de les llengües cooficials. El compliment d'aquest deure no pot excusar-se pel generalitzat coneixement d'una llengua per la població, sinó que demana la presència efectiva de les llengües castellana i cooficials en l'ensenyament, ja que el deure de conèixer el castellà està reconegut a la Constitució", indica el text.
El ministeri assenyala en el preàmbul d'aquest decret que el Tribunal Constitucional ha reconegut "de manera reiterada" que l'exclusió del castellà com a llengua vehicular resulta inconstitucional i que el Tribunal Suprem, emparant-se en aquesta doctrina, ha desenvolupat jurisprudència en reconèixer el dret dels pares recurrents que el castellà s'utilitzi com a llengua vehicular en l'ensenyament dels seus fills, obligant a l'administració educativa a adoptar mesures per a això.
També apunta que actualment, la "major part" de les comunitats autònomes amb llengua cooficial garanteixen l'ús vehicular de les dues llengües i fins i tot d'una llengua estrangera. No cita en tot el text del decret el cas de Catalunya, però sí que adverteix que els models d'immersió lingüística es reconeixen amb una única limitació: que no excloguin l'ús del castellà com a llengua vehicular.
