BARCELONA, 11 abr. (EUROPA PRESS) -
La presència creixent d'espècies marines invasores, el canvi climàtic i la falta d'una "estratègia política clara i definida" per part de les administracions públiques compliquen el futur del litoral català, segons ha revelat aquest divendres el director de la Fundació Mar, Miquel Ventura, amb motiu de la presentació de les dades anuals de l'Informe Silmar.
Addicionalment, no hi ha inversió en conservació activa del medi marí, com demostra que menys de l'1% del pressupost que es destina a conservació de la biodiversitat es destina als mars, una situació "absurda" perquè Catalunya té en el turisme de sol i platja bona part de la seva riquesa i les activitats relacionades amb la Mediterrània constitueixen un percentatge important del seu PIB.
El coordinador del projecte Silmar, Xavier Salvador, que fa el seguiment de les 17 estacions subaquàtiques que funcionen en diferents punts del litoral des de l'any 2009, ha destacat que al 75% d'elles s'ha detectat la presència d'espècies invasores i la majoria obté aquest any una "reducció generalitzada de les puntuacions", mentre que tres han suspès --a Begur i l'Escala (Girona) i Badalona (Barcelona)--.
Salvador ha destacat que l'hivern passat la temperatura de l'aigua marina a deu metres de profunditat no ha baixat dels 14 graus centígrads, dos graus per sobre de la mitjana, i que addicionalment no s'ha produït el temporal de llevant que ajuda a reciclar i reduir la contaminació latent sobre les comunitats marines, dos exemples dels efectes del canvi climàtic que ja són observables.
Ventura ha assenyalat que la situació general va a pitjor, tot i que l'entorn es manté i ofereix una gran capacitat de resiliència, una dada positiva que es complementa que, tot i que en l'època estiuenca la pressió sobre el mitjà és molt elevada, la resta de mesos ajuda a reequilibrar la situació.
El director de la Fundació Mar ha recordat que es calcula que a la Mediterrània existeixen unes 600 espècies exòtiques, tot i que ha xifrat en una desena les invasores --que produeixen efectes negatius sobre el mitjà-- que s'han localitzat a Catalunya, ja siguin algues, cnidaris, crustacis o peixos.
"L'actual entorn social, econòmic i ambiental que existeix en el medi litoral català no pot garantir la seva conservació a mitjà i llarg termini", ha conclòs Ventura, que afegeix als riscos l'existència d'una pesca excessiva, la presència de contaminació difusa per l'activitat humana i les aigües de balanç dels vaixells.
Per aquesta raó, i a nivell concret, ha demanat noves eines de gestió com la creació d'un sistema d'informació geogràfica, la creació de zones marines de bioconeixement, el disseny de plans d'ordenació i usos dels espais marins per part dels Ajuntaments costaners i el foment de les accions de custòdia marina, més enllà de destinar fons econòmics a aquests fins.
PORT DE BARCELONA
El director de Medi Ambient del Port de Barcelona, Jordi Vila, ha destacat el valor de la conservació marina, recordat que col·labora amb la fundació des del 2009 i que, en línia amb la seva intenció de millora les aigües del port, es va construir fa més d'una dècada una xarxa de sanejament amb 36 quilòmetres de col·lectors i 16 estacions de bombament per no abocar al mar les aigües residuals.
La responsable de Desenvolupament Sostenible del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, Mireia Cañella, ha assegurat que el Govern treballa en la redacció d'una estratègia integrada per millorar la conservació del litoral català, i tot i reconèixer que els últims anys s'ha produït un descens important dels pressupostos destinats a conservació, ha destacat que la majoria de les competències sobre el medi marí corresponen a l'Estat.
El projecte Silmar fa seguiments continus d'espais d'uns 100 metres de longitud, instal·lats llevat 20 metres de profunditat, i ha explicat que els tres suspensos es deuen a motius diferents, ja que mentre a Badalona és molt negativa la falta de vigilància i l'abocament continu de residus, en els casos de Begur i l'Escala el suspens es deu més a la falta de voluntat de conservació i a l'observació d'"impactes intolerables", més que per una baixa qualitat ambiental.
