El CatSalut collabora amb l'OMS en un projecte per reduir cesries innecessries a Europa
BARCELONA, 20 abr. (EUROPA PRESS) -
El percentatge de dones amb diagnstic de depressió després d'un part augmenta amb el grau d'instrumentalització del procés, i afecta el 6,8% de les dones que pareixen per cesria enfront del 5,8% dels parts vaginals instrumentalitzats --usant per exemple esptules, frceps o ventosa--, i el 5,65% en els no instrumentalitzats --que inclouen parts amb epidural, episiotomia i naturals--.
Així conclou un informe del Servei Catal de la Salut (CatSalut), que ha analitzat la utilització de recursos sanitaris segons el tipus de part entre 2014 i 2016 a Catalunya, i que ha detectat un major ús d'antidepressius en les dones que han sofert una cesria, ha explicat en una entrevista d'Europa Press l'expert en salut reproductiva Ramon Escuriet.
L'informe s'ha basat en dades de parts d'un sol nen i gestació a terme (el 91% dels atesos), en dones primerenques amb embarassos no complexos, i ha vist que s'usen més recursos durant el primer trimestre postpart en els parts vaginals instrumentals i les cesries, amb més ús de l'atenció primria, les urgncies, les consultes d'especialistes i els antibitics --sovint com profilaxis--.
El major augment es dona en l'ús d'analgsics, amb prop del doble en cesries que en parts no instrumentals, i tant en cesries com en parts instrumentals han detectat una taxa superior d'ús d'antidepressius, que en el cas de les cesries es manté en el primer any postpart: "És una cosa que ens obliga a analitzar qu est passant, perqu no espervem trobar-ho".
L'estudi detecta grans diferncies entre hospitals en referncia a la medicalització: "Ens fa pensar que de vegades es pot evitar. Si analitzem les dones segons les seves condicions, no hauria d'haver-hi diferncies entre hospitals" en la realització de cesries o l'ús de frceps o esptules, instruments que fan que el sl plvic sofreixi més.
CESRIA COM A "CONSEQÜNCIA"
"De vegades, la cesria acaba sent una conseqüncia. El part necessita comprensió i acompanyament, i el sistema ha de posar recursos perqu la dona estigui ben acompanyada i pugui tenir el procés el mes normal possible", ha reflexionat.
A aquest efecte, han incls en el nou protocol d'embars preguntes per detectar risc de depressió en el postpart, alhora que recomanen que les intervencions s'usin quan són necessries i hi ha riscos, i incorporaran recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per evitar la instrumentalització en casos innecessaris.
"És molt important la continutat en l'embars i el postpart amb una llevadora, i que la dona pugui escollir que estigui amb ella" durant el part perqu augmenta la confiana i afegeix calidesa al moment, amb el qual pot aconseguir-se reduir l'angoixa i evitar medicalització innecessria.
Ha defensat el pla de part com un instrument amb el qual comunicar als professionals les seves preferncies i decisions, com que no es faci cap intervenció que no sigui necessria, que li expliquin tot el que facin, i fins i tot si volen música, llum i acompanyament: "Ajuda al fet que puguis explicar tot el que vulguis als professionals" i s'elabora en atenció primria amb llevadores.
Amb la finalitat de reduir les cesries innecessries a la regió europea, l'OMS ha convidat a un grup d'experts del CatSalut per desenvolupar un projecte amb recomanacions, i Escuriet ha explicat que també lidera un grup que participa en un estudi a Brusselles sobre salut perinatal i risc de depressió postpart.
MÉS LLEVADORES
Des de l'associació Dona Llum, que treballa per aconseguir parts en els quals es respecti més la mare, la presidenta, Marta Busquets, afirma que no els sorprn aquesta taxa superior de depressió després de cesries perqu hi ha estudis que vinculen la salut mental amb el tipus de part: "Va molt lligat a parir en condicions molt intervingudes amb les quals es va trencant el vincle".
"És molt trist que a Espanya encara estiguem lluitant perqu es pugui fer pell amb pell amb el nadó, perqu no estigui sola en una sala de reanimació diverses hores després d'una cesria", situacions que es podrien solucionar amb alternatives fcils que ja estan integrades en altres pasos europeus, ha explicat en declaracions a Europa Press.
Aquests elements són els que preocupen sovint a dones que s'apropen a l'entitat: "A nivell de part, moltes tenen por a acabar amb intervencions que no controlen", a no tenir decisió, i en general, volen poder parir tranquilles, davant el qual ha defensat la necessitat que hi hagi més llevadores als hospitals catalans, aspirant a una llevadora per cada dona, i que s'incloguin les recomanacions de l'OMS.
El 2017 va haver-hi un total de 61.790 parts a Catalunya --entre hospitals públics, concertats i privats--: el 62,1% va ser de tipus vaginal; el 26,3%, per cesria, i l'11,3%, instrumental --amb ventosa o frceps--, mentre que el 0,3% dels nadons van néixer de natges, segons dades de la Conselleria de Salut de la Generalitat.
