BARCELONA, 20 Feb. (EUROPA PRESS) -
La bretxa baixa 0,5 punts per l'augment d'hores treballades i no tant per la retribució
BARCELONA, 20 (EUROPA PRESS)
Les dones van cobrar un 23,4% menys que els homes a Catalunya el 2016 --uns 6.500 euros menys--, encara que aquesta bretxa salarial ha baixat 0,5 punts per segon any consecutiu, ha explicat la directora general d'Igualtat de la Generalitat, Mireia Mata, que ha lamentat que s'ha "cronificat" durant la darrera dècada aquesta diferència propera a una quarta part del sou.
El descens es deu sobretot a l'augment de les hores treballades per les dones --un 4% més davant del 3% en homes--, perquè la retribució per hora pactada per a les dones s'ha reduït en un 1 i ha crescut un 0,1% en homes, ha detallat en roda de premsa aquest dimecres la cap de l'Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat, Manuela Redondo.
La discriminació de gènere no és només salarial, sinó que afecta també les condicions laborals, atès que la parcialitat --sovint indesitjada-- triplica en les dones a la dels homes --amb un 22,6% davant del 7,5%--; el 25% de les dones cobra 11.795 euros o menys, davant del 10% dels homes, i alhora la taxa d'ocupació en dones és de 8 punts menys que en homes i l'atur és superior.
Mata ha assenyalat que les dones es veuen afectades en el mercat laboral per fenòmens com el 'terra enganxós' que les situa en els llocs inferiors, i el 'sostre de vidre' generat per les extremes dificultats per accedir a llocs directius: "I quan hi arribem, cobrem menys", perquè la mitjana anual és 9.000 euros inferior.
Encara que ha vist que podrien haver-hi "indicadors positius" en el descens de la bretxa salarial, ha dit que seguiran treballant per erradicar aquesta xacra i que les organitzacions canviïn, perquè segons el Fòrum Econòmic Mundial, si se segueix amb el ritme actual trigaran més de 200 anys a suprimir aquesta discriminació de gènere.
El 2016, els homes van cobrar una mitjana de 27.572 euros anuals, davant dels 21.110 en dones --uns 6.500 euros més-- i la bretxa salarial creix quan els contractes són indefinits, i se situen en el 24,5% --davant de l'11,4% en els de tipus temporal--, i en les ocupacions elementals (32,6%) i en serveis (29,4%).
Aquestes dades ratifiquen la necessitat de fer polítiques públiques contra les desigualtats de gènere, contra les afirmacions d'"alguns partits" que asseguren que les dones estan sobreprotegides, ha lamentat Mata, que ha recordat que aquest dimecres és el Dia Internacional de la Justícia Social i aquest divendres, el de la Igualtat Salarial.
També ha mostrat la voluntat de mantenir la línia en aquest sentit que va emprendre l'exconsellera Dolors Bassa, sobre la qual ha lamentat que compleix un any i un dia en presó preventiva i que declararà aquest dimecres al Tribunal Suprem.
SEGONS L'ORIGEN
Redondo ha observat que les dones estrangeres s'han vist més perjudicades en la recuperació de l'ocupació després de la crisi, i el 2016 van patir un descens salarial intens, del 4,6%, davant el 2% menys en homes estrangers, i la bretxa entre aquests dos col·lectius ha pujat a 22,2%.
En el mateix període, si s'observa només la població nacional, la bretxa de gènere ha baixat lleugerament del 24,9% al 24,7% perquè les retribucions de les dones s'han incrementat en un 0,9%, davant del 0,7% dels homes.
1.300 PERSONES FORMADES EL 2016
L'Àrea d'Igualtat d'Oportunitats de la Direcció General d'Igualtat, que promou la igualtat d'oportunitats entre dones i homes en l'àmbit laboral, va comptar amb 865.260 euros de pressupost el 2018 --580.000 més que l'any anterior-- per accions de sensibilització, formació i suport tècnic a empreses i administracions públiques i privades.
En total, s'han format 1.367 persones de recursos humans, directives i representants sindicals, alhora que s'han avaluat 69 plans d'igualtat del total de 147 que té registrats la Generalitat, encara que Mata ha afegit que "es convertiran en molts més" quan s'aprovi l'obligació de registrar-ho, actualment en tramitació.
Mata ha observat que moltes empreses els diuen que tenen sensació de que no hi ha desigualtat, però en proposar-los una diagnosi, emergeix de manera sistemàtica que hi ha "una desigualtat efectiva", tant salarial com de mesures de conciliació.
