Actualitzat 18/02/2015 12:55

Les desigualtats educatives a Catalunya empitjoren en nou anys, segons un estudi

Fundación Bofill presenta el informe Pisa 2012
Foto: EUROPA PRESS

El risc de fracàs escolar és sis vegades superior entre l'alumnat desafavorit

BARCELONA, 18 Feb. (EUROPA PRESS)

Un estudi de la Fundació Jaume Bofill alerta que les desigualtats educatives a Catalunya han empitjorat en el període 2003-2012 i són "un llast" per a la millora dels resultats a les proves del Programa per a l'Avaluació Internacional dels Alumnes (Pisa).

   Han presentat l'estudi aquest dimecres en roda de premsa el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, i el de l'estudi 'Equitat i resultats educatius a Catalunya', Xavier Bonal, que ha detectat "dèficits significatius en l'equitat", per la qual cosa defensa que Catalunya té un important marge de millora.

   L'estudi, que ha analitzat els resultats Pisa en Matemàtiques, observa que els resultats educatius el 2012 depenen més del nivell socioeconòmic dels estudiants que el 2003, amb una diferència d'un 23% de l'índex d'estatus social i cultural (ESCS) de l'alumnat.

   A diferència d'altres països, com Corea, Alemanya, Suïssa, Polònia, Portugal o Itàlia, que han millorat els resultats en Matemàtiques gràcies a la reducció de les desigualtats segons el nivell socioeconòmic, Catalunya i Espanya s'han "estancat" en aquest període.

   L'estudi constata que el percentatge d'alumnes en risc de fracàs escolar és gairebé sis vegades superior entre els alumnes amb nivell socioeconòmic baix que entre els d'alt, el que és un exemple que el sistema educatiu català "no aconsegueix neutralitzar les diferències socials durant el procés educatiu i distribuir els resultats amb independència de l'origen familiar", segons l'estudi.

ALUMNAT IMMIGRANT

   Respecte als alumnes immigrants de primera i segona generació, que es troben entre els estudiants menys avantatjats, l'estudi registra una diferència de 70 punts menys que els companys d'origen autòcton.

   Si es neutralitzen les variables socials i lingüístiques, la diferència continua sent elevada --de 40 punts--: "La política educativa s'hauria de preocupar de l'efecte net de la immigració", que s'explica per aspectes culturals, ja que hi ha minories ètniques que participen poc a l'escola.

   La segregació escolar perjudica "de manera sensible" els resultats Pisa de tots els alumnes: els desafavorits passen de 471 punts a 441 i els no desafavorits de 522 a 475 punts.

   En relació amb la variable de gènere, les noies treuen pitjors notes que els nois en Matemàtiques i Ciències, amb una diferència de 22 i 12 punts, respectivament, mentre que en lectura les alumnes treuen 24 punts més.

   Bonal ha recordat que en el passat recent les desigualtats de gènere eren un llast: "Estem amb noves generacions on l'equitat ha millorat, però encara hi ha terreny per recórrer".

   Segons el director de l'estudi, els nois se senten més còmodes amb una metodologia instrumental, i les noies amb les formes més aplicades.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés