Actualitzat 31/08/2010 19:37

Les deixalles espacials augmenta un 3% el primer semestre del 2010

Basura espacial que rodea a la Tierra
NASA

MADRID 31 ago. (EUROPA PRESS) -

Les deixalles espacials ha augmentat un 3% durant aquest primer semestre del 2010 i ja envolten la Terra més de 15.550 residus, des de vells coets i llançadores fins a satèl·lits en desús, segons es desprèn de l'últim informe trimestral de l'Oficina del Programa de la NASA de Restes Orbitals (NASA Orbital Debris Program Office), a què ha pogut accedir Europa Press.

Les 'deixalles espacials' és la quantitat de satèl·lits actius o inactius que han estat llançats o baixats de les seves òrbites per ser enfonsats en el mar, coets espacials antics i en funcionament, i altres objectes, procedents de la fragmentació de residus generats, per exemple, en explosions.

Així, en sis mesos el nombre de restes espacials ha passat dels 15.090 als 15.550, un 3% més que fa sis mesos i un 4,6% més que fa un any, un augment significatiu si es té en compte que s'ha passat dels 14.863 acumulats el juliol de 2009 als 15.550 actuals.

L'estadística de països i organitzacions que rebutgen aquests aparells es repeteix i, en aquest semestre, dels 15.550 cossos espacials, la 'Commonwealth of Independent States' (CIS), el Regne Unit i les seves colònies, és la que més quantitat d'escombraries registra a l'espai, amb 5.833 objectes; seguida dels Estats Units amb 4.824, i de la Xina amb 3.388.

Mentrestant, l'Agència Espacial Europea (ESTA) és l'entitat amb menys deixalles espacials, amb tan sols 83 cossos, 39 dels quals concretament procedeixen d'explosions i 44 són coets, cossos i altres residus.

Després, hi ha països que independentment de l'agència espacial a la qual pertanyen, també envien i 'llencen a l'òrbita terrestre' aparells espacials. Així, seria el cas dels 472 de França, els 190 que té el Japó, o els 170 de l'Índia.

La NASA té el programa 'U.S Space Surveillance Network', una iniciativa de l'executiu estatunidenc que detecta per radars aquests cossos, que han de superar els cinc centímetres, els controla, cataloga i identifica, a més de predir quan i on cauran en la Terra.