Publicat 05/04/2026 10:43

Les conques internes catalanes augmenten 6,5 punts les seves reserves des de gener i passen del 85 al 91,5%

Destaca el creixement de Siurana, que creix del 17 al 75,9% en tres mesos

Archivo - Arxivo - Vista de l'embassament de Foix, en una imatge d'arxiu
Kike Rincón - Europa Press - Arxiu

BARCELONA, 5 abr. (EUROPA PRESS) -

Els embassaments de les conques internes de Catalunya han augmentat les seves reserves des que va començar aquest any, ja que, amb dades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), l'1 de gener estaven al 85% de la seva capacitat i a 31 de març es trobaven al 91,5%, guanyant 6,5 punts en el primer trimestre de 2026.

Les dades mostren que a 1 de gener els embassaments tenien 573 hectòmetres cúbics i al final del trimestre, el 31 de març, tenien 620,82, és a dir, han augmentat un total de 47,82 hectòmetres cúbics.

L'embassament de Darnius Boadella estava a 31 de març al 87,9% de la seva capacitat (quan l'1 de gener estava al 82%); el de Sau, al 88,4% (enfront del 76% de l'1 de gener); Susqueda, al 90,8% (enfront del 98%); La Baells, al 95,3% (enfront del 82%) i La Llosa del Cavall, al 100,6% (enfront del 82%).

Sant Ponç està al 91,6% (l'1 de gener estava al 82%); Foix, al 83,1% (enfront del 87%); Siurana, al 75,9% (17% l'1 de gener) i Riudecanyes, al 99,1% (enfront del 49%).

Els embassaments del sistema Ter-Llobregat, que proveeix a Barcelona i la seva àrea i a Girona i el seu entorn, estaven a 31 de març al 92,2% de la seva capacitat, quan l'1 de gener estaven al 86%, augmentant 6,2 punts en tres mesos.

D'altra banda, comparant amb l'any passat, les reserves de les conques internes estaven al 63,6% (431 hectòmetres cúbics) a 31 de març de 2025, mentre que en la mateixa data aquest 2026 estan al 91,5% (620,82 hectòmetres cúbics), és a dir, han crescut en 27,9 punts en un any.

VAN AUGMENTAR SOBRETOT DE GENER A FEBRER

Comparant aquests tres primers mesos de 2026, destaca que de gener a febrer es va produir un creixement general de tots els embassaments de les conques internes, a causa de les pluges que es van produir pel temporal Harry.

Això va portar que el Darnius Boadella pugés del 82% de l'1 de gener al 94% l'1 de febrer; Sau del 76% al 90%; Susqueda, en canvi, va passar del 98% al 96%; La Baells del 82% al 95%; La Llosa del Cavall del 82% al 93%; Sant Ponç del 82% al 96%; Foix del 87% al 82%; Siurana del 17% al 45%; i Riudecanyes del 49% al 99%.

VARIACIÓ DURANT MARÇ

Aquests valors, en canvi, van descendir generalment durant el mes de març, ja que el dia 1 el Darnius Boadella estava al 92% i el 31 va baixar fins al 87,9%; Susqueda va començar amb 95% i va acabar amb 90,8%; La Baells va passar de 98% a 95,3%; i Sant Ponç del 92% al 91,6%.

Però alguns sí que van augmentar les seves reserves, com Sau, que l'1 de març estava al 87% i va acabar el mes amb 88,4%; La Llosa del Cavall va passar del 100% al 100,6%; Foix del 82% al 83,1%; Siurana del 51% al 75,9; i Riudecanyes del 99% al 99,1%.

NEU

Preguntades per l'afectació que pot suposar el desglaç durant la primavera en aquestes conques, fonts de l'ACA expliquen a Europa Press que els únics punts on hi ha acumulació de neu és en la conca del Llobregat i la del Ter, però "són conques petites que disposen de pocs quilòmetres quadrats per sobre dels 2.000 metres".

"Això fa que, per extensió, la superfície que pot quedar coberta per la neu és bastant reduïda", la qual cosa contrasta amb la part catalana de l'Ebre, on hi ha més quilòmetres de superfície per sobre dels 2.000 metres i això provoca que hi hagi més acumulacions de neu.

Des de l'ACA insisteixen que la quantitat de neu acumulada a les conques internes "sol ser poc rellevant i la seva aportació als embassaments és lenta i progressiva", i recorden que en el procés de fusió de la neu, una part d'ella s'evapora i una altra s'infiltra en el terreny o es dispersa pel vent i, finalment, sí que hi ha una part que arriba als rius.

DESSALINITZADORES

Finalment, les mateixes fonts de l'ACA expliquen que actualment el règim de funcionament de les dessalinitzadores és del 50%.

Afirmen que es manté aquest règim per "afavorir la recuperació de reserves de l'aqüífer de la Vall Baixa del Llobregat" i també contribuir al compliment dels acords del Ter, reduint així les aportacions cap a la regió de Barcelona.

Contador

Contingut patrocinat