PAMPLONA 10 abr. (EUROPA PRESS) -
Les sis Comunitats Autònomes que tenen llengua pròpia amb estatus d'oficialitat han compartit aquest dimarts en una reunió a Pamplona la seva visió que és necessari el coneixement de l'idioma per a l'accés a la funció pública, amb la finalitat de "garantir els drets de la ciutadania a utilitzar la llengua que triïn per les seves relacions amb les administracions públiques".
Els representants de Navarra, País Basc, Catalunya, Galícia, Comunitat València i Illes Balears han celebrat a Pamplona una reunió de la comissió de seguiment del protocol de col·laboració en polítiques lingüístiques que van engegar fa anys el País Basc, Catalunya i Galícia, i que ha sumat en anys successius a la resta de comunitats amb llengües pròpies.
Durant la reunió d'aquest dimarts, els representants de les Comunitats Autònomes han compartit la seva "preocupació pel debat que s'està generant en alguns sectors respecte a que s'hagi o no d'exigir el coneixement de les llengües oficials per a l'accés a la funció pública, ja que s'està posant en qüestió que hagi de ser un requisit", en paraules de Mikel Arregi, director gerent d'Euskarabidea (Institut Navarrès del Basc).
"Entenem que és un coneixement necessari per garantir el dret de la ciutadania a utilitzar qualsevol de les llengües oficials de la seva comunitat, d'acord amb la normativa vigent en cadascuna d'aquestes comunitats", ha afegit Mikel Arregi.
En una roda de premsa, la consellera navarresa de Relacions Ciutadanes i Institucionals, Ana Ollo, acompanyada dels directors de política lingüística de la resta de Comunitats, ha destacat que parlar d'aquestes sis regions és "parlar de diversitat, de pluralitat i de convivència, i en aquest sentit aquest fòrum és un fòrum de compartir experiències, compartir coneixements, compartir interessos comuns amb l'objectiu de defensar les llengües pròpies de cada comunitat".
Ana Ollo ha assenyalat que "les llengües estan immerses moltes vegades en debats interessats que volen anul·lar el seu valor i reduir el seu potencial". "Per això és necessari més que mai aquest tipus de fòrums, perquè els qui aquí estem reunits creiem que les llengües no són un tresor per protegir en una vitrina, no són un valor històric, són un valor actual, modern, que reflecteix una societat diversa, plural, i que ha de servir per cohesionar a la societat", ha dit, per assenyalar que "una llengua mai pot dividir, sinó a l'inrevés, multiplicar el valor de la societat". "La llengua, des de la llibertat i voluntarietat de la ciutadania, ha de desenvolupar-se amb garanties", ha defensat.
La consellera navarresa s'ha referit a la llei foral del basc, aprovada fa més de trenta anys, que "parla del valor de les llengües per a la convivència i l'enteniment entre les persones, alguna cosa que sí manté la seva vigència, no així altres articles d'aquesta llei". "Entenem que la llei del basc està superada en molts dels seus conceptes", ha assenyalat.
Per la seva banda, la viceconsellera de Política Lingüística del Govern basc, Mirin Dobaran, ha afirmat que aquest fòrum que reuneix les sis comunitats és "molt positiu" i ha destacat que "aprendre dels altres és molt important". En el cas d'Euskadi, ha explicat que "estem preparant l'administració i aprenent d'uns altres, potser els catalans van més avançats, per veure com avançar que el basc també sigui llengua de treball d'una forma natural a les administracions".
Mirin Dobaran ha destacat que "els drets lingüístics els té la ciutadania i les obligacions les tenim les administracions, i ens hem d'organitzar per a poc a poc anar respectant aquests drets".
Durant la reunió entre els representants de les sis comunitats autònomes s'ha parlat també de l'aplicació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i s'ha presentat un projecte de formació contínua destinat al professorat de llengües minoritzades.
En la trobada han participat Marta Fluxà, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears; Valentín García Goméz, secretari general de política lingüística de la Xunta de Galícia; Mirin Dobaran, viceconsellera de Política Lingüística del Govern basc; Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya; Rubèn Trenzano, director general de Política Lingüítica de la Generalitat valenciana, i Mikel Arregi, director gerent de l'institut navarrès Euskarabidea. La propera reunió d'aquest fòrum serà a la Comunitat Valenciana.
