MADRID, 1 gen. (EUROPA PRESS) -
Les comunitats autònomes han de començar a aplicar al llarg d'aquest mes de gener el copagament de fàrmacs de dispensació hospitalària per a pacients que no estiguin hospitalitzats, aprovat pel Govern el mes de setembre passat.
Tot i que va entrar en vigor el passat 1 d'octubre, es va facilitar un termini de tres mesos perquè les administracions regionals poguessin adaptar-se a aquesta nova mesura. Només Ceuta-Melilla la van aplicar després de la seva aprovació i la resta ho faran al llarg de gener "amb el seu propi criteri", segons informen fonts del Ministeri de Sanitat.
Segons han aclarit a Europa Press, l'acord tancat en el si del Consell Interterritorial de Sistema Nacional de Salut (SNS) definia que "cada comunitat autònoma tindrà el seu criteri sobre aquesta qüestió (...), el criteri general ha estat que entrés en vigor, però cada CA ho aplicarà amb el seu propi criteri".
La mesura que havia d'haver-se posat en marxa el passat 1 d'octubre es va topar amb la negativa de nombroses CA a la seva implantació.
Així Canàries, Andalusia, Aragó, El País Basc, Catalunya, Comunitat Valenciana, Extremadura, Castella i Lleó i Balears afirmaven que no l'aplicarien, en molts casos per rebuig o en altres per problemes per a la seva implantació.
De moment, l'han recorregut mitjançant un contenciós administratiu Castella i Lleó i Andalusia, mentre el País Basc ha presentat un recurs d'alçada i Canàries ha anunciat que ho recorrerà.
Per contra, Galícia, Madrid, Castella-la Manxa, Cantàbria, Múrcia i la Rioja, admetien després de l'anunci de la mesura que posarien en marxa el seu establiment al tractar-se d'una legislació bàsica estatal; la resta de comunitats manifestaven la seva impossibilitat immediata d'implantar l'esmentat copagament per motius de gestió en la seva implantació.
Després de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), fonts de Sanitat assenyalaven a Europa Press que la seva posada en marxa està motivada per la necessitat que totes les CA, "que són les que ho han de posar en vigor", utilitzin l'assignació d'aportació reduïda per a aquests fàrmacs, i després de comprovar que "no tots els fàrmacs dispensats tenien aquesta consideració".
Per tant, afegien, "abans que les CA ho posin en vigor Sanitat el que fa és assegurar-se que tots els medicaments seran d'aportació reduïda".
En total són 157 presentacions farmacològiques de poc més de 43 medicaments destinats a processos crònics o greus --oncològics, hepatitis, reproducció assistida, l'artritis reumatoide o degeneració macular, entre d'altres --que, fins ara, eren exempts de pagament--.
Aquests medicaments, segons Sanitat, "compleixen amb les condicions per ser considerats d'aportació reduïda, al tractar-se de medicaments d'elecció en el tractament de malalties greus o cròniques, i estant limitada la seva dispensació, a l'àmbit del SNS, als pacients no hospitalitzats en els serveis de farmàcia dels hospitals".
L'aportació de l'usuari als esmentats medicaments, que eren exempts del copagament, serà d'un 10% del PVP del medicament, amb un màxim que es fixarà tenint en compte la pujada de l'IPC en 4,26 euros --fins ara era de 4.20--, d'acord a la Resolució de 21 de gener de 2013, de la Direcció General de Cartera Bàsica de Serveis del Sistema Nacional de Salut i Farmàcia.
REBUIG DE METGES, PACIENTS I PARTITS
La mesura ha suscitat des del primer moment el rebuig de pacients, metges i dels diferents grups de l'oposició. El PSOE ha recolzat la posició manifestada per algunes comunitats i ha instat al Govern que deixi "sense efecte" l'esmentada mesura, i alhora demanava la dimissió de la ministra de Sanitat, Ana Mato.
Mentrestant, el portaveu d'Esquerra Plural a la Comissió de Sanitat del Congrés i diputat d'Izquierda Unida, Gaspar Llamazares, ha qualificat al Reial decret de copagament farmacèutic d'"infàmia i gestió deslleial" de la sanitat pública; mentre que des d'UPYD destacaven l'escassa recaptació de la mesura.
Pel que fa als pacients i metges, la Federació Nacional de Malalts i Trasplantats Hepàtics (FNETH) denunciava que l'Administració ignori "sistemàticament" l'alta prevalença d'afectats per aquesta malaltia; l'Associació Espanyola per a l'Estudi del Fetge (AEEH), remetia una carta a Mato expressant-li "l'impacte que suposaria en els malalts de patologies hepàtiques"; i la Federació Espanyola de Pares de Nens amb Càncer recordava que la mesura "perjudica els nens i adolescents malalts de càncer".
Per la seva banda, la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH) la qualificava de "plenament injustificat" el copagament de fàrmacs de dispensació hospitalària ja que, segons la seva opinió, és una mesura que planteja "dificultats" en la seva aplicació i, a més, "no contribueix" a racionalitzar el consum ni serveix com a instrument de finançament addicional.
També, Facua-Consumidors en Acció ha acusat al Govern i, concretament al Ministeri de Sanitat, de portar a terme un "nou atac" contra els malalts que pateixen malalties cròniques o greus.
De moment, el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), que va interposar el mes d'octubre passat un recurs d'alçada contra la resolució que ha estat desestimat per Sanitat, es planteja presentar un recurs contenciós administratiu on sol·licités l'anul·lació de la resolució, així com la seva suspensió cautelar.
D'ANTITUMORALS A ANTICONCEPTIUS
Entre els fàrmacs inclosos es troba medicaments per endarrerir la progressió en càncer de mama avançat com el 'Afinitor' o el 'Tyverb', per tractar el càncer de ronyó avançat o estès a altres òrgans com el 'Votrient'; o per a en el tractament de tumors cerebrals com el 'Temodal'; a més d'altres tants fàrmacs prescrits per a la leucèmia mieloide crònica (LMC), el tractament de tumors malignes no resecables i/o metastàtics de l'estroma gastrointestinal (GIST), per a reproducció assistida, l'artritis reumatoide, la degeneració macular o l'hepatitis C crònica, entre d'altres.
A més, s'inclou dins de la llista el sistema intrauterí alliberador de levonorgestrel (SIU-LNG) 'Mirena', que és un sistema anticonceptiu; i, d'altra banda, 'Lactest' indicat per a diagnòstic de la intolerància a la lactosa.
En el motiu de la resolució, recorda que "les característiques de gravetat i cronicitat de les patologies que estan indicats els medicaments", que ara seran inclosos en l'aportació farmacèutica, "aconsellen que l'aportació per part del beneficiari sigui reduïda doncs d'una altra manera es produirien situacions d'inequitat per comparació als medicaments d 'aportació reduïda que es dispensen habitualment en les oficines de farmàcia".
D'aquesta manera es compleix el Reial Decret Llei 28/2012, de 30 de novembre, de mesures de consolidació i garantia del sistema de la Seguretat Social, per equiparar les dispensacions mitjançant recepta mèdica i ordre de dispensació hospitalària a efectes de l'aportació dels usuaris i els seus beneficiaris en la prestació farmacèutica ambulatòria.
En la seva gran majoria, es tracta de medicaments que sense tenir la qualificació d'ús hospitalari tenen establertes reserves singulars a l'àmbit del SNS consistents a limitar la seva dispensació als pacients no hospitalitzats en els serveis de farmàcia dels hospitals, però pertanyen a grups terapèutics considerats d'aportació reduïda.
