VALNCIA/BARCELONA 25 ago. (EUROPA PRESS) -
Les classes populars de l'imperi rom no feien banquets funeraris o els feien amb aliments quotidians, segons un estudi publicat a la revista 'PLOS ONE' que compara dades biomoleculars, antropolgiques i arqueozoolgiques, ha informat l'Universitat de Valncia (UV) i la de Vic-Central de Catalunya (UVic-UCC) en respectius comunicats.
Personal investigador de la UV, de l'Institut Catal d'Arqueologia Clssica (ICAC) i de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ha reconstrut la composició dels menjars funeraris en una necrpoli de la part occidental de l'imperi rom, a la plaa de la Vila de Madrid de Barcelona.
El treball manifesta que les classes populars no sempre complien amb la llei per dur a termet festes funerries. Els responsables d'aquesta investigació han comentat que tot i que el trnsit cap al més enll va ser una fita social clau en l'antiga Roma, els aliments consumits durant els menjars funeraris eren principalment aliments bsics del dia a dia.
L'equip que ha dut a terme l'estudi ha descobert un alt grau de similitud entre els tipus de carn que es consumia habitualment i la que s'oferia en banquets funeraris, "la qual cosa suggereix que la importncia del viatge al més enll no era prou per compensar l'ús d'aliments més cars", ha apuntat la UV.
Així, ha exposat que "contrriament al que s'espera dels pomposos pats funeraris romans, sembla que la població comuna no feia una gran festa i utilitzava els mateixos aliments comuns que durant la vida quotidiana per als banquets". Entre aquests hi havia principalment la carn de porc i vedella, la de cabra i pollastre.
La investigació ha concretat que no hi havia molts aliments extics, ni animals salvatges, ni aliments aqutics i recull que a la majoria dels enterraments ni tan sols s'hi oferia menjar i que les famílies no feien banquets de cap tipus malgrat que aquests rituals estaven estipulats per llei.
"Hem pogut demostrar que la gent comuna no sempre complia la llei pel que fa a les festes funerries i quan ho feien, gastaven pocs recursos econmics en els menjars funeraris", ha explicat Domingo C. Salazar García, autor principal i investigador CIDEGENT de la Universitat de Valncia.
"Els diners són diners, i sigui quina sigui la importncia del més enll en l'antiga societat romana, clarament la prioritat eren les persones vives. Les microrresistncies a les normes no raonables establertes ja eren presents en aquest moment", ha afegit.
La UV ha exposat que el més enll de la religió romana va ser la fita que s'havia d'aconseguir després de la mort en complir amb diversos rituals funeraris. Alguns consistien en ofrenes funerries, banquets i sacrificis d'animals duts a terme per garantir la protecció de les divinitats i la memria dels difunts.
La institució acadmica ha agregat que "se sap poc de la seva composició, a part del que es mostra en les fonts escrites". En l'estudi s'investiguen aquests banquets funeraris "mitjanant un enfocament directe, analitzant els istops del collgen hum i animal, i estudiant les restes esqueltiques humanes i el conjunt arqueozoolgic present a la necrpoli".
TRACTAMENT DIFERENCIAL
L'anlisi d'istops dels investigadors a partir de gairebé cent exemplars humans i de fauna, combinat amb l'estudi osteolgic de les restes humanes (edat, sexe i estat de salut) dels enterraments i restes faunístiques dels menjars i ofrenes funerries ha donat a conixer "noves idees" sobre l'"esplendor" real dels banquets i un possible tractament diferencial dels difunts que perpetuaria les diferncies socials al més enll, ha insistit la UV.
En la investigació s'han combinat les tcniques arqueozoolgiques i antropolgiques tradicionals amb l'arqueologia biomolecular, estudiant la composició d'istops estables de carboni i nitrogen dels aliments animals i ossos humans. Utilitzant aquest enfocament 'multiproxy', els investigadors van reconstruir la composició dels banquets funeraris dels menjars i aliments reals que el difunt havia consumit regularment durant la seva vida.
La Universitat de Valncia ha recordat que a l'antiga Roma hi havia diferents estrats socials i que la riquesa i l'estatus polític "eren de primordial importncia en la jerarquia social". A la necrpoli de la Vila de Madrid, els humans enterrats eren principalment persones amb un poder adquisitiu limitat.
"Aix ho sabem tant per la tipologia senzilla dels enterraments, com per l'estudi antropolgic que indicava una esperana de vida molt baixa en aquesta població", ha manifestat Xavier Jordana, antropleg físic i professor associat de la UVIC-UCC que va analitzar les restes esqueltiques humans.
Els experts han afegit que és "difícil" extrapolar al lloc si la jerarquia social es va traduir al món simblic del més enll, per han detallat que l'estudi documenta "un alt consum de carn per part dels homes adults durant la seva vida i una presncia més gran d'ofrenes en els enterraments d'homes adults".
"Aquestes diferncies en el ritual i la dieta probablement mostren desigualtats sexuals durant la vida que es podrien extrapolar al més enll a través dels rituals funeraris. És evident que una de les maneres en la societat romana d'expressar les diferncies econmiques i socials era a través dels rituals de menjar funerari", ha agregat l'autora principal Lídia Colominas, investigadora Ramón y Cajal de l'Institut Catal d'Arqueologia Clssica.
"PRIMERA VISIÓ"
Aquest primer estudi és "una primera visió de la gran quantitat d'informació que la combinació de l'anlisi biomolecular i l'arqueozoologia i l'antropologia tradicionals poden revelar sobre l'estructura social, el comportament simblic i el més enll relacionat amb les prctiques diettiques i els banquets funeraris", han destacat les mateixes fonts.
Així, han exposat que una anlisi més detallada dels istops d'estronci podria informar sobre la procedncia individual; la protemica i les microrrestes del clcul dental, sobre els aliments no habituals i vegetals consumits pel difunt en vida, i l'ADN sobre la seva ascendncia.
