BARCELONA 15 gen. (EUROPA PRESS) -
Les ciutats europees podrien evitar fins a 10.000 morts prematures ampliant les xarxa de carril bici, segons conclou un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), impulsat per la Fundació Bancària La Caixa.
El treball, que publica 'Preventive Medicine', ha analitzat dades de 167 ciutats europees i suggereix que la longitud de la xarxa de vies per a ciclistes està associada al tipus de transport escollit pels ciutadans.
La bici podria ser l'opció escollida pel 24,7% dels desplaçaments, ja que una de cada quatre persones escolliria aquest mitjà per desplaçar-se diàriament, segons recull el treball que forma part del Projecte Physical Activity through Sustainable Transport Approaches (Pasta), finançat per la UE.
"Aquest és el primer estudi que avalua les associacions potencials entre la longitud de la xarxa de carrils bici, el tipus de transport seleccionat i els impactes associats en la salut en ciutats europees", ha destacat la primera autora de la publicació, Natalie Mueller.
La investigadora de l'ISGlobal ha subratllat l'impacte en la salut que suposa passar a la bicicleta com a mitjà de transport, i ha argumentat que els seus beneficis per a la salut "contraresten els efectes perjudicials de la contaminació de l'aire i els accidents de trànsit".
En cas de comptar amb carrils bici en tots els carrers, Londres podria evitar fins a 1.210 morts prematures a l'any, seguida de Roma (433 morts prematures a l'any) i Barcelona (248 morts prematures a l'any).
Només amb un increment del 10% en la infraestructura ciclista, també s'augmentaria significativament l'ús de bicicleta i s'evitarien 21 morts prematures a Roma, 18 a Londres i 16 a Barcelona.
Els investigadors també van dur a terme una anàlisi econòmica per comparar el cost de l'ampliació de les xarxes de vies ciclistes amb els beneficis econòmics estimats de la mortalitat prematura evitable.
Els resultats mostren que la millor relació cost-benefici s'aconseguiria amb un augment del 10% a la xarxa de vies ciclistes, en la qual el ràtio de beneficis per euro gastat seria de fins el 70 a 1 en el cas de Roma, 62 a 1 a Zuric i 35 a 1 a Barcelona.
PRIORITAT PER A L'AGENDA PÚBLICA
"La xarxa de carrils bici hauria de ser una prioritat en les agendes dels governs municipals que tenen la responsabilitat local directa per proporcionar 'opcions saludables' a la seva ciutadania", ha reflexionat el coordinador de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal i últim autor de l'estudi, Mark Nieuwenhuijsen.
Especialment, les ciutats on l'elecció de la bicicleta és menor, com Roma, Barcelona i Londres, tenen un gran potencial d'augmentar el seu ús sol incrementat la xarxa de vies ciclistes.
"Només per un augment del 10% en la longitud de la xarxa ciclista, que considerem una mesura assequible per als ajuntaments, estimem uns beneficis considerables per a la salut i l'economia", ha afegit Nieuwenhuijsen.
