Actualitzat 10/02/2024 12:57

Les cineastes espanyoles nominades preparen el 'sorpasso' als homes: "És just que també expliquem el món"

Archivo - Infografia amb nominacions als Premis Goya 2024
Europa Press - Archivo

MADRID, 10 febr. (EUROPA PRESS) -

Les cineastes Isabel Coixet, Estíbaliz Urresola i Elena Martín estan nominades en la 38a edició dels premis Goya per les seves obres 'Un amor', '20.000 espècies d'abelles' i 'Creatura', respectivament, i ho fan davant Víctor Erice, J.A. Bayona i David Trueba, per les seves 'Cerrar los ojos', 'La societat de la neu' i 'Saben aquell'. Segons les realitzadores, s'està produint un "canvi" en la indústria a l'hora de nominar les dones.

"No hi ha sostre pel que podem fer les dones. Per trencar aquest sostre, jo no he tingut en compte que hi havia sostre ni que era de vidre, com si és de formigó armat. És de justícia i lògic que les dones també expliquem el món. Crec que a nivell d'explicar coses i d'explicar-les amb talent, no hem de demostrar res més", ha afirmat Isabel Coixet en una entrevista amb Europa Press.

En el cas del Goya a la Millor Direcció, aquest any es repeteix l'equació de la cita anterior i tornen a estar nominades dues directores i tres directors. Una situació que, per Urresola --nominada si escau a Millor Direcció Novella--, representa una "transformació", ja que en el passat "potser només hi havia una dona o cap".

"Sense centrar-nos en el que passa aquest any o l'anterior, crec que hi ha un canvi que notori. De fet, potser hem estat menys en nombre, però en les últimes edicions crec que les dones s'han emportat més premis", ha assenyalat en una entrevista amb Europa Press.

En aquest sentit, Coixet també albira un canvi en la indústria cinematogràfica i recorda que, el 2023, la pel·lícula que més ha recaptat és 'Barbie' de Greta Gerwig. "Ara cal que el públic abraci les pel·lícules de les dones i s'hi obri. Cosa que ja ha passat com a fenomen sociològic comercial", ha apuntat.

No obstant això, per Elena Martín sí que continua existint un sostre de vidre i argumenta que tant ella com Coixet no parteixen com a "favorites" per emportar-se el Goya a millor direcció. "Hi ha una diferència de pressupostos en la capacitat de fer gran una pel·lícula, que continua sent més difícil quan ets una dona", ha asseverat.

LA DIVERSITAT ARRIBA ALS GOYA

D'altra banda, les cineastes coincideixen que la 38a edició dels Goya està marcada per la diversitat que es reflecteix en les nominacions, com la de la Dani, actor no binari, a millor actor revelació, o les nominacions de 'Te estoy amando locamente' de caràcter LGTBI. Però també hi ha nominats actors com Julio Hu Chen, Xinyi Ye i Yeju Ji, que estan nominats a Millor Actor i Actriu Revelació per la pel·lícula 'Chinas', d'Arantxa Echevarría, o 'Brianeitor', en la mateixa categoria, per 'Campeonex', de Javier Fesser.

Per Urresola, això es deu al "relleu generacional" que està permetent "revisar i reinterpretar els temes". En el cas de Coixet, la cineasta enalteix el protagonisme més rellevant de pel·lícules de caràcter social sota la mirada femenina. "El món sense la mirada de les dones està incomplet. Som la meitat del món i és racional que expliquem el que passa al món", postil·la.

Sobre aquesta qüestió, Elena Martín creu que "encara queda molta feina per fer", però enalteix que hi hagi noves propostes que pretenguin "arribar i ser enteses a un públic més gran". "Encara costa que hi hagi pel·lícules produïdes d'una altra manera o amb noms menys coneguts que es vegin reconegudes per l'Acadèmia", assenyala.

Les realitzadores també han opinat sobre les nominacions de 'La societat de la neu', de J.A. Bayona, produïda per Netflix, i que va saltar ràpidament de les sales a la plataforma de streaming.

"Jo crec que una pel·lícula és una pel·lícula. Sense importar si la passen en una plataforma o al cinema. Tots els cineastes volem que les nostres pel·lícules passin en un cinema perquè hem nascut amb això, pensem que és la millor manera de veure una pel·lícula, però la finestra, gran o petita, que hagi tingut als cinemes no impedeix que la pel·lícula tingui els seus mèrits i jo en aquest sentit aquí sí que no hi veig diferència", ha apuntat Coixet.

Elena Martín assegura, per la seva banda, que és un debat "molt complicat" perquè els premis han de valorar "el contingut artístic" i, al seu torn, creu que s'ha d'apostar per protegir les sales. "Entenc que 'La societat de la neu' s'ha de valorar com a pel·lícula, es projecti on es projecti. Però, d'altra banda, entenc que cal protegir les sales de cinema", afirma.

LA CENSURA NO INFLUEIX LES CREADORES

Finalment, preguntades sobre una possible autocensura durant el procés creatiu, les creadores apel·len a la "maduresa i sentit crític" per poder abordar qualsevol tema. En aquest sentit, Elena Martín afirma que les preguntes que s'ha plantejat en relació amb el contingut de les seves produccions tenen a veure amb el "respecte".

"No em sento censurada per reflexionar sobre si estic representant alguna cosa d'una manera justa o no. Jo crec que es pot parlar de qualsevol cosa quan es fa amb maduresa, sentit crític i amb respecte. I, per mi, això no és censura. Censura és que treguin una obra de teatre perquè parla de drets LGTBI o que se censuri una pel·lícula perquè hi ha un personatge trans", ha argumentat.

Paral·lelament, Coixet ha fet broma amb què si ella s'hagués "autocensurat" no sortiria de casa seva. "Jo no m'autocensuraré, ni ara ni mai. Si tenia deu anys i no m'autocensurava, imagina't ara", ha afegit.

En el cas d'Urresola, la realitzadora assegura que ha treballat de manera "totalment independent" i precisa que en '20.000 espècies d'abelles' ha deixat fora algun enfocament, però de manera "conscient". "Hi ha elements que jo conscientment volia deixar fora, però això no implica una censura, sinó un enfocament o un punt de vista des d'on vull explicar o per què vull explicar-ho així per generar també nous relats i noves narratives entorn d'un tema", ha conclòs.

Contador



www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés