El Govern espanyol vigilar la "situació epidemiolgica" de cada territori
MADRID, 28 abr. (EUROPA PRESS) -
Les comunitats autnomes hauran de tenir preparat un pla de reacció rpida en matria d'assistncia sanitria davant un possible "rebrot intens" derivat del procés de desescalada en quatre fases que arrencar el 4 maig, segons el 'Pla per a la transició cap a una nova normalitat' que ha aprovat aquest dimarts el Consell de Ministres i que ha explicat el president del Govern, Pedro Sánchez, en la posterior roda de premsa.
En ella, Sánchez ha destacat els dos criteris que han de complir les comunitats autnomes per avanar en cada fase complint una srie de característiques sanitries. En primer lloc, les "capacitats estratgiques" del sistema sanitari, tant en Atenció Primria com en atenció hospitalria, vigilant, per exemple, el nombre de llits de vigilncia intensiva disponible.
En segon lloc, el Govern vigilar la "situació epidemiolgica" de cada territori, és a dir, el "diagnstic i identificació de la situació concreta de la pandmia", per permetre a cada territori que passi a la següent fase de desconfinament.
En aquest sentit, el pla apunta que el procés de transició requereix informació slida sobre l'evolució de la pandmia i la capacitat dels serveis d'atenció sanitria, "de tal forma que es possibiliti anar calibrant la intensitat de les mesures de confinament amb la major agilitat possible i minimitzant el risc d'un rebrot incontrolat de l'epidmia".
Així, les fases de desescalada vindran determinades per la situació de cadascun dels territoris en quatre mbits principals: capacitats estratgiques, que inclouen una assistncia sanitria reforada, un model efica i segur d'alerta i vigilncia epidemiolgica, una capacitat de detecció i control preco de les fonts de contagi i un refor de les mesures de protecció collectiva; indicadors de mobilitat; indicadors econmics, i indicadors socials.
El Govern estima que, "per a una assistncia sanitria reforada, la suficincia de la capacitat assistencial, tant en assistncia primria com als hospitals i UCIs, és fonamental per a la gestió de la pandmia, així com per poder reprendre l'assistncia habitual de pacients amb patologies diferents a covid-19".
Per aix, les comunitats autnomes han de preparar un pla de reacció rpida que abordi com s'afrontaria l'increment de necessitats de llits d'aguts i UCIs, de recursos humans especialitzats, d'equips i materials necessaris (EPIs, proves diagnstiques, medicaments, etc.) "en el cas d'un hipottic rebrot intens".
A més, hauran d'adoptar-se aquelles mesures que assegurin que els hospitals i els centres soci-sanitaris implementen les mesures de control de la infecció correctes, tant per a treballadors com per a pacients admesos per altres causes.
SISTEMA D'INFORMACIÓ EPIDEMIOLGICA
Quant al model efica i segur d'alerta i vigilncia epidemiolgica, per evitar retards en la notificació de nous diagnstics o alertes tardanes que impedeixin una reacció rpida, el Govern estableix la necessitat de configurar un sistema d'informació epidemiolgica basat en sries de dades de mxima fiabilitat, elaborades amb criteris homogenis per a tot el territori nacional, amb un nivell de desagregación per rea de salut.
El tercer aspecte, referit a la rpida identificació i contenció de les fonts de contagi, és considerat en el pla "indispensable" per aixecar el confinament.
Aix passaria pel diagnstic de simptomtics en estadis inicials de la malaltia (cosa que requereix augmentar la capacitat de diagnstic en atenció primria), l'allament de casos (habilitant hotels o altres installacions d'ús voluntari, quan l'allament efectiu dels casos lleus no pot fer-se a casa), el traat i quarentena de contactes sempre garantint l'anonimat i la privadesa de la informació i la identificació proactiva d'asintomáticos en collectius d'inters (per exemple, en residncies geriátricas o en llocs especialment afectats).
Finalment, en quart lloc, requereix un reforament de les mesures de protecció collectiva mitjanant la disponibilitat i ús de material de protecció entre la població general, així com la difusió i implementació de prctiques higiniques i de distanciament social. Al seu judici, "és una capacitat estratgica que ja es troba en avanat estat de desenvolupament" si bé, "en la mesura en qu la malaltia persisteixi", requeriria un "impuls sostingut" per part de les autoritats sanitries en el refor dels advertiments i recomanacions a la població i els professionals.
Davant la complexitat de la situació i la naturalesa "imprevisible i dinmica" de la seva evolució, el Govern aposta per un "enfocament prudent, amb fites que s'aniran aconseguint successivament i que podran ser reajustats en cas de resultar necessari" per evitar reculades.
PARMETRES PER A la PRESA DE DECISIONS
Per a aix, apella als principis de "precaució i cautela", juntament amb el de proporcionalitat, per guiar la valoració de totes les dades i la presa de decisions. Els parmetres necessaris per avanar en la desescalada, i dels quals és necessari un seguiment continu, es plasmaran en un panell d'indicadors integral únic que ajudar la gradació de la intensitat i velocitat del desconfinament".
Aquests parmetres fonamentals per a la presa de decisions seran de salut pública, a partir de les dades que avaluen les citades quatre capacitats estratgiques i l'evolució de la situació epidemiolgica; del mobilitat (tant dins del país com entre municipis/entre províncies i internacional), "molt vinculada a un possible augment del risc de contagi"; de la dimensió social (impacte de la malaltia, el confinament i la desescalada en els collectius socials més vulnerables, en particular les persones grans) i d'activitat econmica (avaluació de la situació per sectors, especialment aquells amb més capacitat d'arrossegament i els més durament afectats per la crisi).
Els indicadors qualitatius i quantitatius de salut pública incorporen dos grans apartats: la informació epidemiolgica i la de capacitats sanitries.
La informació epidemiolgica requerir dades indicadores generals diries, com el nombre de casos amb símptomes compatibles amb Covid-19, casos confirmats per laboratori, casos hospitalitzat i no hospitalitzats, ingressats en UCI, morts, dades de residncies d'ancians, nombre de PCR realitzades i resultats.
Així mateix, inclour indicadors sobre la capacitat dels serveis de salut pública, com el nombre de professionals dels serveis de vigilncia epidemiolgica al Covid-19. També indicadors més específics, com l'avaluació de la detecció primerenca, el percentatge dels casos amb símptomes compatibles en els quals s'ha fet una prova diagnstica, percentatge de casos nous que no són contacte de casos confirmats coneguts, avaluació de l'allament preco dels casos confirmats i del control dels contactes dels casos confirmats, el nombre de contactes estrets identificats per cas i el percentaje de contactes estrets que desenvolupen símptomes durant el seguiment i són confirmats.
També inclou indicadors de capacitat del sistema sanitari, com l'ocupació UCIs Covid-19/no Covid-19 i de llits d'aguts, material en estoc (EPIs, PCR, hisops, envasos, medicació crítica, solucions hidro-alcohliques), respiradores de reserva, capacitat diagnstica dels laboratoris i centres no sanitaris en disposició de medicalizar.
