MADRID, 12 gen. (EUROPA PRESS) -
Les captures accidentals afecten seriosament la demografia de les aus marines a tot el món, segons un estudi que analitza l'impacte de les arts de pesca en la supervivència adulta de la bardela grisa, una de les aus marines més sensibles.
L'article, que publica la revista 'Global ChangeBiology', evidencia per primera vegada la diferència entre colònies, ja que les aus de cadascuna solen visitar diferents zones en els seus viatges d'alimentació, amb diferent risc de captura accidental.
El treball, realitzat per IMEDEA i CEAB del Consell Superior d'Investigacions Científiques i per SEO/BirdLife es publica, precisament a quatre dies que dimarts que ve se celebri una votació al Parlament Europeu sobre el reglament de mesures tècniques de pesca, que en la seva versió inicial incloïa per primera vegada un compromís per abordar de forma regional el problema de captures accidentals.
Així, l'estudi confirma que la captura accidental amb arts de pesca representa una de les principals amenaces per a les aus marines. Fins avui, nombrosos treballs apuntaven la mort de milers d'exemplars cada any a tot el món per aquesta causa.
Però relacionar aquestes morts amb la tendència de les poblacions de les espècies afectades era més complex, però necessari per prendre les mesures de conservació més adequades en cada cas.
Per a SEO/BirdLife, al Mediterrani és un problema "particularment greu" la mortalitat de baldrigues en arts de palangre, per la incidència de captures i el seu delicat estat de conservació.
A més, l'estudi publicat mostra per primera vegada com el problema afecta seriosament a la dinàmica poblacional de la bardela grisa (Calonectris diomedea).
La investigació revela diferències en la supervivència adulta entre diferents colònies del Mediterrani espanyol, i les relaciona amb diferències en el risc de captura.
Els autors han elaborat un mapa de risc de captura en el Mediterrani occidental, tenint en compte l'esforç de pesca de diferents varietats de palangre i la probabilitat d'aquestes de capturar pardelas cenicientas.
Al mateix temps, a partir de marcatges amb registradors de GPS, es van definir les principals àrees d'alimentació per les baldrigues de tres colònies: Illes Columbretes, Illot de Pantaleu (Mallorca) i Illa de l'Aire (Menorca).
Així, es van creuar ambdues fonts d'informació per estimar el risc relatiu de cada colònia davant les captures accidentals, així com contrastar-lo amb la supervivència adulta en cadascuna d'elles.
El treball va mostrar com les aus de Pantaleu solen alimentar-se en zones de major risc de captura accidental, i en conseqüència presenten la taxa de supervivència adulta més baixa (84,3%), mentre que les d'Illa de l'Aire són les menys exposades a aquest risc antropogènic i presenten la supervivència més elevada (92,4%). Es considera que per a aquest tipus d'aus, molt longeves, la taxa de supervivència hauria de ser propera o superior al 90 per cent, cosa que no ocorre en el cas de Columbretes (86,9%) i Pantaleu.
La investigadora del CSIC, coordinadora de l'estudi i autora principal Meritxell Genovart ha destacat que entendre com funcionen les poblacions "és clau" per poder prendre les mesures de gestió adequades, i la demografia és una eina "essencial". "És molt important comptar amb programes de seguiment a llarg termini, que segueixin protocols estandarditzats", ha afegit.
Per la seva banda, per al responsable del programa marí de SEO/BirdLife, Pep Arcos, veu "essencial" treballar sobre el terreny, al costat del sector pesquer per entendre el problema "detalladament" i desenvolupar les "mesures més adequades per a aus i pescadors" per frenar les captures accidentals en arts de pesca que "requereix d'una solució urgent".
Si bé, Arcos considera també que és "clau" pressionar perquè les diferents Administracions competents assumeixin les seves responsabilitats i es comprometin a treballar per minimitzar les captures accidentals.
"Malgrat que el problema sembla cada vegada més present, són molt pocs els avanços reals cap a aquest compromís", ha conclòs.
