Jean-Christophe Mallot reuneix atenesos, fades i mercaders al teatre
BARCELONA, 14 maig (EUROPA PRESS) -
Les Ballets de Monte-Carlo desembarcaran al Gran Teatre del Liceu de Barcelona des d'aquest dimecres i fins dissabte amb 'Le Songe', del coreògraf francès Jean-Christophe Mallot, i basada en 'Somni d'una nit d'estiu', de William Shakespeare, donant lloc a una "comèdia de fantasia que parla sobre l'amor".
En roda de premsa aquest dilluns, el coreògraf ha explicat que l'obra de fantasia i sentit de l'humor shakesperià, amb 36 ballarins, conté tres universos molt diferents i la seva manera d'entendre l'amor: els atenesos, les fades i els artesans.
El primer món representa una societat organitzada, amb normes, on s'imposen els matrimonis per pragmatisme, i és una peça amb "narració pura" en la qual els ballarins expressen la història de la mà de la música de Felix Mendelssohn.
El segon univers --fades i elfs-- representa el món carnal i el desig, amb una pulsió per deixar-se anar i ser excessiu, representant la bogeria i el desig permanent, tot això amb música electrònica de Daniel Teruggi que introdueix l'espectador en un món molt diferent.
El món dels artesans representa l'entorn del teatre i l'espectacle, l'art i la passió, amb música del germà del coreògraf, Bertrand Mallot, tot això conformant una trama "complicada d'entendre" que va entreteixint els diferents universos, ha destacat.
Aquesta trilogia de mons demostra la "capacitat i diversitat impressionant dels artistes del ballet": entre els atenesos domina el tècnic i acadèmic, entre les fades s'aprofita la capacitat d'abstracció, erotisme, carnalitat i sensualitat; i entre els artesans hi ha una mirada més teatral i còmica, fent riure de manera desacomplexada i insistent.
Ha dit que les diferents característiques i registres dels ballarins permeten completar aquest quadre amb diferents accents impresos per un elenc de 22 països estrangers --sense haver-hi monegascos-- amb edats entre 18 i 42 anys.
JOVES ATENESOS, FADES ADULTES
Per als diferents universos, Mallot ha dividit el ballet en tres categories de ballarins, sent els atenesos els més joves gràcies a l'aparença física de la joventut.
Mallot ha dit que les nimfes permeten combinar fortalesa amb maduresa intel·lectual, que no arriba abans dels 35, mentre que els artesans són els més més grans gràcies al seu físic i a altres capacitats, com la capacitat de distanciar-se del paper: "Com més grans més divertits ens fem. Els joves tenen la necessitat d'estar més seriosos".
Sobre la posada en escena, signada pel pintor figuratiu Enrest Pignon-Ernest, ha dit que és molt simple i elimina l'anècdota en un intent de destacar el vocabulari coreogràfic.
Mallot ha dit que la peça aposta més pel vestuari, la dansa i la coreografia, i sobre la història ha agregat que la narració és molt fidel al text de Shakespeare: "El vestuari era més que suficient i no requeria recarregar l'escenari amb escenografia hollywoodenca".
El coreògraf, que torna al Liceu quatre anys després de portar al teatre líric 'La Belle', va crear aquesta obra el desembre de 2005 i com a anècdota ha apuntat que llavors --fa 13 anys-- va introduir en escena un vehicle Segway que resultava molt divertit per inèdit.
Sobre el seu lideratge al capdavant del ballet hereu dels Ballets Russos de Diaghilev, ha dit sentir-se molt honrat, però ha avisat que també hi ha hagut retallades de pressupost i que "a Mònaco també cal lluitar per mantenir la cultura a flotació", encara que ha aplaudit la creença de la princesa Carolina en la importància de la cultura.
