Les agressions sexuals ateses a l'Hospital Clínic es tripliquen des del 2005

Publicat 22/11/2019 16:57:45CET
L.Garcia Esteve, T.Echevarría, A.Vergés i F.Feu
EUROPA PRESS

Un 68% són violacions i la majoria són a menors de 25 anys

BARCELONA, 22 nov. (EUROPA PRESS) -

Les agressions sexuals ateses a l'Hospital Clínic de Barcelona s'han triplicat des del 2005 --de 170 a una previsió de 475 aquest any--, i concretament entre el gener i el 31 d'octubre del 2019 han pujat un 5,32%, mentre que detecten que la intenció de denúncia ha baixat especialment des de 2016 juntament amb el tractament de casos com el de La Manada, han explicat en roda de premsa la coordinadora d'Urgències, Teresa Echevarría.

Des del 2005, l'hospital ha atès 3.712 casos d'agressions sexuals --concepte que inclou exhibicionisme, paraules obscenes, tocaments i violacions--, i són la majoria --91%-- dones, casos amb una "tendència ascendent" i que en la majoria de les situacions es materialitza en violacions.

DADES DEL 2019

Aquest 2019, per sexe, 336 de les agredides han estat dones, i 60, homes, en una proporció estable del 85% i el 15%, mentre que les agressions són majoritàriament a joves menors de 25 anys, i el segon grup més nombrós és el de 25 a 45 anys.

No obstant això, la noia més jove atesa tenia aquest any 16 anys i la dona més gran, 83, ha avisat Echevarría, que ha precisat també que el 48% de les víctimes dones són locals i el 52%, estrangeres, sobretot turistes i estudiants del programa Erasmus.

Echevarría ha destacat que el 51% de les dones ateses a Urgències presentava intenció de denunciar, una dada que ha caigut especialment des del 2016 --el 70,8%--, amb la incidència social, mediàtica i judicial del cas de la Manada, l'impacte social de la qual ha estat disuasiu per a les víctimes.

LA MAJORIA, NO CONEIX L'AGRESSOR

Entre les agressions sexuals per tipus d'agressor, el 30% de les víctimes femenines coneixia els seus agressors, tot i que el 69%, no: "El gran grup no coneix qui l'agredeix. La majoria són agressors desconeguts", ha dit Echevarría, que ha detallat que el 94% de les agressions només era un agressor.

Sobre les agressions sexuals, en el 68% dels casos hi ha hagut violació: "La lesió o el problema de salut més freqüent en l'assistència és la violació", amb agressions amb penetració majoritàriament vaginal, ocasionalment bucal o anal.

El lloc més freqüent --50%-- on es cometen les agressions sexuals a dones és al domicili; el 28%, a la via pública, i el 9%, a discoteques i bars, i va "contra l'estereotip que les violacions tenen lloc al carrer"; a més, el 60% de les dones agredides diu haver consumit alcohol o una combinació d'alcohol i drogues, mentre que un 28% de les ateses sospita submissió química.

La psiquiatra, Lluïsa Garcia Esteve, ha remarcat que la violència sexual provoca problemes de salut l'atenció de la qual no s'acaba a Urgències, sinó que deixa seqüeles a llarg i curt termini, com ara embarassos, traumatismes, malalties infeccioses i seqüeles psíquiques: "La minoria sortiran il·leses des del punt de vista psíquic".

Sobre La Manada, ha criticat que va generar una situació d'alarma social, a part de com la justícia va tractar el tema amb poca sensibilitat: "Moltes víctimes no s'atreveixen a passar per aquest calvari", ha descrit Esteve, que forma de l'equip que atén aquestes agressions en els dos programes de seguiment de l'hospital: un per a la detecció, profilaxi i tractament de malalties infeccioses, i l'altre, per al tractament de les seqüeles psíquiques.

Ha dit que la violació genera quadres d'estrès postraumàtic equiparable al que viuen les víctimes d'un atemptat terrorista, i que les seqüeles poden allargar-se fins a anys després, i causar "tendència a l'aïllament de les víctimes".

Davant d'això, els programes del Clínic promouen el seguiment de les víctimes, en un programa que té una adherència del 32%, perquè moltes dones se n'han anat, o no responen el telèfon.

La consellera de Salut de la Generalitat, Alba Vergés, ha lamentat que les víctimes d'agressions sexuals viuen després, amb l'arribada del judici, "un odissea social que fa revictimizar la persona, sentir-se culpable i pensar que ningú la creu, a part del rebuig de bona part de la societat".

Contador