MADRID, 11 febr. (EUROPA PRESS) -
Espanya ha registrat fins al moment un total de 472 morts per grip confirmades en laboratori, des que a principis de novembre es registrés la primera defunció de la temporada 2017-2018, que s'ha convertit ja en la més letal de l'última dècada, per damunt fins i tot de la pandèmia de grip A (H1N1) que es va produir el 2009.
Així es desprèn de les dades de l'últim informe de la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica de l'Institut de Salut Carlos III, relatiu a la setmana del 29 de gener al 4 de febrer, que ha notificat 116 noves defuncions que se sumen a les 356 registrades fins la setmana anterior.
Amb aquestes xifres s'ha superat ja el nombre de defuncions vinculades al virus registrades durant tota la temporada gripal anterior, que va haver-hi un total de 421 morts entre octubre del 2016 i maig de 2017.
Però si es revisa la mortalitat recopilada pel Carlos III en els informes de temporades anteriors s'observa com la temporada actual és ja la més letal de l'última dècada, superant fins i tot la de la grip pandémica A (H1N1) del 2009, que va causar un total de 271 defuncions, segons l'últim informe que va publicar el Ministeri el 30 de desembre d'aquest any.
Els autors de l'informe del Carlos III asseguren que en aquesta temporada s'està produint un "excés de mortalitat per sobre de l'esperat" des de l'última setmana del 2017 i es concentra fonamentalment en els majors de 64 anys, coincidint tant amb la fase d'ascens de l'epidèmia gripal, com amb una onada de fred registrada a Espanya les últimes setmanes.
Malgrat aquest increment de la mortalitat, la taxa d'afectats està sent lleugerament superior a la dels dos últims anys, ja que aquesta temporada el pic màxim d'activitat registrat fa un parell de setmanes va ser de 290 casos per cada 100.000 habitants, davant dels 222 casos de la temporada 2016-2017 o els 210 de la temporada 2015-2016.
En la temporada 2014-2015, en canvi, el pic màxim d'activitat es va situar en 343 casos per 100.000 habitants però aquell any, malgrat tot, només es van registrar 252 morts confirmades pel virus.
Entre les possibles causes, la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (semFYC) apunta al fet que l'epidèmia d'aquest any a Espanya s'està caracteritzant per un predomini del virus B, present en fins a tres de cada quatre casos analitzats en laboratori, i especialment el del llinatge Yamagata.
I en canvi, la vacuna desenvolupada per a aquesta temporada només inclou part del virus B Victoria, a més dels tipus AH1N1 i AH3N2, que eren els inicialment previstos.
L'OMS I L'ECDC APUNTEN A UNA "ESCASSA ACCEPTACIÓ" DE LA VACUNA
Així mateix, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC, en les seves sigles en anglès) han criticat l'"escassa acceptació" de la vacuna a Europa entre els col·lectius de risc, que fa que en molts països només un terç dels majors es vacunin.
A Espanya, les dades de la temporada 2016-2017 publicades pel Ministeri de Sanitat van revelar que només el 55,5 per cent dels majors de 65 anys d'edat va rebre la vacuna, amb grans diferències entre comunitats autònomes.
Així, mentre que La Rioja i Castella i Lleó van ser les regions on més es van protegir els majors, amb un 64 i 61 per cent d'aquesta població immunitzada, a Balears i Múrcia tan sols es van vacunar el 47 per cent de la seva població de més de 65 anys.
Entre els morts fins al moment durant aquesta temporada, la mitjana d'edat dels morts és de 83 anys i el 98 per cent presentaven factors de risc. Malgrat això, dels 402 casos pertanyents a grups recomanats de vacunació, la meitat no havia estat vacunat.
De fet, la directora de l'ECDC, Andrea Ammon, ha animat a tots els països europeus a augmentar la cobertura de vacunació per aconseguir una cobertura del 75 per cent entre els majors i altres col·lectius de risc, i avisa que la baixa acceptació de la vacuna a Europa pot estar relacionada amb el ràpid augment de casos greus observat durant aquesta temporada.
