L'última etapa va batre el rècord de diputades pels recanvis a les files dels diferents grups parlamentaris
MADRID, 21 des. (EUROPA PRESS) -
El Congrés sorgit de les eleccions d'aquest diumenge, que es constituirà el proper 13 de gener, comptarà amb 138 diputades, la xifra més alta de dones electes en Democràcia i la primera vegada que després d'uns comicis es voreja la paritat a la cambra baixa, establerta en un 40% de presència femenina.
L'augment del pes de diputades s'explica, d'una banda, perquè en aquesta convocatòria les dones han encapçalat més candidatures que en cites anteriors, com al PSOE, que per primera vegada a la història tenia una cara de dona a la meitat dels cartells electorals.
Influeix alhora l'estrena de les llistes 'cremallera', --que alternen els candidats per gènere-- per les quals han optat PSOE, Podem i Unitat Popular-IU, així com les coalicions a les quals es van integrar aquestes dues últimes, malgrat que la llei no ho obliga.
En total, dels 350 escons disponibles, 138 estaran ocupats per dones de totes les formacions que han obtingut representació a excepció d'Unió del Poble Navarrès, que no aporta cap diputada. Dels grans partits, ni el PP ni Ciutadans han obtingut resultats paritaris.
En concret, els populars, amb 123 escons i 45 guanyats per dones, obtenen un 36,5% de presència femenina que significa un punt i mig més que al començament de la legislatura anterior. La formació taronja --amb vuit diputades d'un total de 40-- es queda a un 20%, la taxa més baixa entre les principals formacions que compondran l'Hemicicle.
El PSOE, amb 40 diputades sobre 90, supera el 44,4% de representació femenina, respecte del 39% que va obtenir a les mateixes circumstàncies del 2011.
Per la seva banda, Podem i les seves confluències, que han aconseguit sumar 69 seients, la proporció serà del 49,27% --amb un total de 34 dones--. Unitat Popular-IU, que tindrà dos escons, té una diputada per la seva llista cremallera.
La resta de les diputades procedeixen de Democràcia i Llibertat, que té 3 dones de vuit escons, ERC amb altres tres sobre nou i el PNB amb una de sis. A Coalició Canària, una dona serà l'única representant, igual que a EH Bildu, on seran dues.
A LLOCS DE SORTIDA VS. LLOCS DE RECANVI
Aquestes han estat les terceres eleccions generals que se celebren després de l'entrada en vigor, el 2007, de la Llei d'Igualtat, que obliga els partits que, a cada tram de cinc llocs de les seves candidatures, cap dels dos sexes superi el 60% o estigui per sota del 40%, un requisit que no impedeix que un dels dos sexes copi els llocs de sortida.
De fet, a les legislatives del 2008, la primera vegada que va ser obligatori presentar llistes paritàries, van sortir elegides 124 diputades (el 35,4%), les mateixes que a la convocatòria del 2004 quan encara no s'havia aprovat la Llei d'Igualtat. A les generals de fa quatre anys només es va comptabilitzar una electa més: 125 (35,7%) davant de 225 homes electes (64,2%).
No obstant això, tot i que la legislatura va arrencar sense paritat, va acabar sent-ho perquè al llarg dels quatre anys el relleu als escons va propiciar que s'incrementés la presència femenina. Les dones no van concórrer a llocs sortida però les successives substitucions van permetre la seva gradual incorporació a la Cambra.
Al final van arribar a ser 148 diputades (el 42,2%) i van aconseguir superar així per primera vegada el 40% de l'hemicicle. Els homes es van quedar en 202 (el 57,7%).
A més, l'anterior va ser la legislatura en la qual el Congrés va comptar amb més dones ja que de les 438 persones que van tenir acta a la cambra baixa en aquests quatre anys, 175 (el 39,9%) eren dones. Des que va començar aquesta etapa democràtica el nombre de dones s'ha multiplicat per vuit, ja que a la Legislatura Constituent només hi va haver 21 diputades (el 6% del total).
DE 24 DONES A MÉS DE CENT
A la primera legislatura (1979-1982) van pujar a 24, a la segona (1982-1986), la primera de majoria absoluta de Felipe González, van tornar a baixar a 23 i a la següent (1986-1989) van arribar a 33. L'avenç més gran es va produir entre el 1989 i el 1993, quan van tenir escó un total de 54 dones, que es van transformar en 65 a la cinquena Legislatura, última d'aquella etapa socialista.
A partir d'aquí l'entrada de diputades al Congrés va estar creixent més intensament i entre el 1996 i el 2000, primera legislatura del Govern de José María Aznar, van fregar el centenar (eren 98), una xifra que ja van superar a la següent (2000-2004), quan hi va haver 132 diputades i una d'elles, la popular Luisa Fernanda Rudi es va convertir en la primera presidenta de la institució.
Després, el ritme d'entrada de dones es va alentir tot i que seguia creixent. A la vuitena legislatura, la primera de José Luis Rodríguez Zapatero, 146 escons van tenir noms femenins, a la següent (2008-2011) van arribar a 158 i a la que acaba d'acabar es va batre el rècord de 175 dones a l'hemicicle de la Cambra Baixa al llarg de tot el període.
