345 obres, entre les quals de Toulouse-Lautrec, relaten la conquesta artística de la llibertat
BARCELONA, 17 oct. (EUROPA PRESS) -
L'eclosió artística i "radical i revolucionària" del barri parisenc de Montmartre protagonitza al Caixaforum de Barcelona l'exposició 'Toulouse-Lautrec i l'Esperit de Montmartre', que podrà veure's fins al 20 de gener, i que posa de manifest la conquesta de la llibertat davant de les convencions per part d'un col·lectiu d'artistes integrat per grans noms.
Viatjant al París del 1880, l'exposició compta amb 345 obres --entre pintures, dibuixos, gravats, escultures, diaris, cartells, fotografies i objectes d'època-- procedents de col·leccions de tot el món, i il·lustra l'intercanvi que es va produir entre una vintena d'artistes.
Entre aquesta vintena hi ha obres --61-- d'Henri de Toulouse-Lautrec, Vincent Van Gogh, Pablo Picasso, Henri Rivière, Jules Chéret, Édouard Manet i Théophile Alexandre Steinlein, Louis Anquetin i Pierre Bonnard, entre d'altres, que abans no havien dialogat entre elles.
El comissari, Phillip Dennis Cati, ha explicat en roda de premsa aquest dimecres que era important incloure Toulouse-Lautrec perquè va formar part de l'esperit del barri, i tothom el coneix, de manera que era una bona introducció i tenia ganxo per al públic general: "Després, véns a l'exposició i descobreixes molts altres artistes que no coneixies abans".
LE CHAT NOIR
Ha subratllat que va haver-hi una interrelació entre escriptors, poetes i artistes, que vivien en una comunitat situada al voltant del cabaret Le Chat Noir, que va influir en els cabarets de Barcelona, Nova York, Berlín i Londres: "Tots bevien de les fonts de Le Chat Noir, molt famós pel teatre d'ombres".
Ha recordat que va precedir la creació del cinema com a forma més sofisticada de l'audiovisual, i que els cabarets i les ombres xineses van influir molts artistes en la composició de figures, de manera que van ser una "font d'inspiració" de molts artistes.
Ha assenyalat que l'avantguarda arribada a París es va veure influïda per aquests artistes i va evolucionar en les seves formes durant el segle XX: "El segle XX li deu molt a Montmartre", ha destacat, perquè res era sagrat per a aquests artistes, anomenats a si mateixos incoherents.
Com a temes, l'exposició aborda des de la pobresa al carrer, la rebel·lió, les prostitutes, el paper de la dona, la vida nocturna, la fascinació pel teatre, les ombres xineses, fins a les malalties de transmissió sexual, i retrata els desafiaments dels anys 1880 i 1890 que van donar lloc a una societat contemporània gràcies a un esperit de "revolució i independència".
Com a germen d'aquesta eclosió, el comissari ha detallat que el barri era aleshores un municipi independent, barat i que era molt fàcil estar prop de París, a part de tenir lloc una efervescència de creativitat al voltant del cabaret Le Chat Noir, que va generar una comunitat artística.
APOSTA ESCENOGRÀFICA
Sobre l'aposta teatral i escenogràfica de l'exposició, el comissari ha destacat que la proposta dona color al recorregut, la qual cosa permet al visitant no tenir una presentació monogràfica o monocolor, sinó més aviat temàtica, sent que l'escenografia "summa" importància a l'obres.
La directora general adjunta de la Fundació Bancària La Caixa, Elisa Duran, ha defensat que l'escenografia inclou un element pedagògic a l'espera d'atreure tot tipus de públic.
Duran ha remarcat que es tracta d'una exposició "sense precedents" per la quantitat d'obres, la seva qualitat i la seva procedència, i ha subratllat que l'objectiu és que l'exposició emboliqui l'espectador i l'animi a conèixer més d'aquest món.
"L'esperit de Montmarte representa un estat d'ànim, la llibertat davant les convencions, la bellesa del moment", ha explicat Duran, que ha incidit que aquest barri va significar també bohèmia i malenconia.
Duran ha destacat a la presència d'obra nombrosos col·leccionistes privats, a part de museus, i que es tracta d'un projecte produït des de la Fundació, en una producció que hauria estat impossible "sense una relació estreta amb museus i fundacions d'arreu del món".
