"En el passat, les dones eren com ombres a la paret. Ho volia canviar", assegura
BARCELONA, 17 set. (EUROPA PRESS) -
L'escriptora nord-americana Lauren Groff ficciona la vida de la poeta Maria de Frana a la novella 'Matrix', publicada en castell per Lumen i en catal per L'Altra Editorial, amb la qual ha volgut reflectir el "poder femení" en una histria de sororitat ambientada en un convent del segle XII.
"En el passat, gran part de l'escriptura era feta pels homes i les dones eren com ombres que veus a la paret. M'interessava canviar-ho", ha explicat Groff en una entrevista d'Europa Press en la seva visita a Barcelona.
En la novella, Maria de Frana és expulsada de la cort de Elionor d'Aquitnia per fer-se crrec d'una abadia empobrida, devastada per la gana i la malaltia, que, després de reticncies, atacs misgins i visions divines, aconsegueix reconduir en una propietat prspera.
Groff (Copperstown, 1978) ha afirmat que un dels imperatius com a artista és estar connectat amb el món contemporani, per que en un temps de "tsunamis de notícies terribles, sobretot als Estats Units" li va costar trobar la manera de connectar que no fos de manera aclaparant, per la qual cosa es va remuntar segles enrere i va buscar ressonncies i parallelismes.
L'escriptora ha explicat que estava de dol després que els Estats Units va perdre una "oportunitat tremenda" de veure dones en crrecs de poder amb la derrota de Hillary Clinton davant Donald Trump, per la qual cosa es va comenar a plantejar la figura de Maria de Frana i la possibilitat d'una utopia en una abadia.
Lauren Groff ha remarcat que va intentar "canviar els papers" i que els homes es convertissin en les ombres a la paret, a través d'un personatge com el de Maria de Frana, que li permetia jugar ja que no se sabia prcticament res de la seva vida i amb el qual explora assumptes com la feminitat, el desig i la mort.
Ha explicat que la figura de Maria de Frana la va seduir des de la universitat perqu "no hi ha res, només la seva obra", especialment els lais bretons, tot i que ha afegit que existeixen acadmics que opinen que va poder ser una filla d'Elionor d'Aquitnia o l'abadessa de Shaftesbury.
L'autora ha remarcat que aquest desconeixement de la biografia de l'autora la "va alliberar" dels arxius i li va permetre imaginar un tapís a través dels seus textos existents, sempre quedant-se dins del que seria possible per al personatge.
"El misteri és un gran interrogant, un forat negre, que és fascinant. Per els textos existeixen i envien el senyal de qui va ser ella", ha remarcat Groff, per qui una de les millors respostes que est rebent amb el llibre és que els lectors s'interessin pels lais de Maria de Frana.
AMOR CORTS
Groff ha explicat que aquests lais són histries antigues de Bretanya "plenes de mgia pura i amor corts" que la poeta hauria escoltat i que posa, en les seves prpies paraules, en un francs amb anglicismes.
Ha assenyalat que l'amor corts és "una manera de veure el món que és subversiu de manera inherent, que va en contra de l'Església del moment, perqu l'adulteri és la visió idealitzada de l'amor".
Per situar-se al segle XII, l'escriptora ha elaborat un profund treball de documentació, va llegir sobre Elionor d'Aquitnia i sobre místiques medievals com Hildegard von Bingen, i ha explicat que per a les visions de la seva María de Frana s'ha inspirat en les de diverses místiques.
Ha remarcat que adora el concepte d'utopia, i preguntada si després d'una com la que planteja a 'Matrix' escriur una distopia, ha assenyalat: "els Estats Units són una distopia tret que tinguis molts diners i siguis blanc. El món est en flames, per, en la distopia, hi trobes esperana. És una manera dels humans de trampejar el desastre".
