BARCELONA, 8 oct. (EUROPA PRESS) -
L'escriptora i periodista Laura Fernández ha publicat el llibre de contes 'Damas, caballeros y planetas' (Random House), que reuneix textos escrits durant els últims 15 anys i tres d'inèdits, i ha assegurat respecte a la literatura espanyola: "Necessitem l'ambició que tenia Cervantes perquè l'hem d'honrar".
En una entrevista d'Europa Press, Fernández (Terrassa, 1981) ha explicat que no connectava amb la literatura espanyola fins que va llegir 'El Quixot', i es va adonar que tots els escriptors postmoderns nord-americans que admirava i imitava "intentaven imitar trossos d''El Quixot' tota l'estona. Gairebé cada capítol és la carrera d'un escriptor postmodern" dels que admira.
Ha afirmat que Cervantes "va crear la novel·la moderna, la postmoderna, la ficció dins de la ficció, l'obsessió per la vida imaginada superior a la real, voler estar dins dels llibres", assumptes als quals se sent molt propera, i ha explicat que un dels contes pren com a referent l'escena quixotesca del cap que parla.
Considera que els autors anglosaxons es van apoderar de "tot l'absurd, la part lúdica, de joc" que té 'El Quixot', que per ella és la literatura mateixa, un joc intel·lectual d'altura, i que en la seva trajectòria ha anat mirant, sense saber-ho, l'obra cervantina amb els filtres dels escriptors postmoderns i l'humor britànic.
'Damas, caballeros y planetas' és una selecció de 17 contes en què l'autora expandeix el seu univers i reprèn personatges d'anteriors novel·les per donar-los una altra vida, però sempre amb la voluntat que cada conte sigui "una obra en si mateixa", i van acompanyats d'una introducció en la qual escriu què significa la literatura i l'escriptura per ella, en una espècie de 'making of' del relat.
VOLVES DE POLS
En tots els contes subjeu la idea que els éssers humans són volves de pols a l'univers i "l'encantadora i ridículament, i envanidament també, forma en què l'ésser humà habita el món".
Després de l'èxit de 'La señora Potter no es exactamente Santa Claus', ha explicat que no sent pressió, sinó que en aquest cas és la primera vegada que té la sensació que és un "llibre desitjat", amb lectors que l'esperen, i considera que és un llibre que poden apreciar els que van gaudir amb la seva última novel·la.
Va ser escrivint els contes entre i durant la redacció de les seves novel·les, i també se sent còmoda en el gènere: ha assenyalat que, a diferència de la novel·la, en els contes veu ràpidament "l'altra riba, cap a on va i més o menys la distància".
Fernández ha remarcat que tots els personatges tenen un "tros" d'ella, fins i tot el planeta Rethrick admirador de la Terra --a qui veu com ella observant els Estats Units des de lluny--.
L'escriptora ha constatat la dificultat de publicar contes a Espanya més enllà de les editorials, tot i que la literatura espanyola és "més forta des del boom de les editorials independents" fa uns anys.
"PROFUNDITAT" DEL CONTE
Ha remarcat que un conte pot tenir la "profunditat" d'una novel·la o un poema quan es tracta com una obra única, i ha lloat que publicacions com 'The New Yorker' atorguin aquesta categoria al gènere.
Fernández, que ha dit que li agradarà continuar combinant novel·les amb contes, ja treballa en una nova novel·la llarga, amb pirates, una illa que es mou i una expedició d'escriptors en un vaixell, "tots ridículs", però no es publicarà fins que se senti orgullosa del text, diu.
