Publicat 13/11/2021 11:59CET

Laura Fernández aborda maternitat i creació en el seu nou llibre: "Ara hi ha més hibridació de gèneres"

L'escriptora Laura Fernández publica 'La senyora Potter no és exactament Santa Claus'
EUROPA PRESS

Publica 'La señora Potter no es exactamente Santa Claus', una mescla de gèneres

BARCELONA, 13 nov. (EUROPA PRESS) -

L'escriptora i periodista barcelonina Laura Fernández aborda aspectes com la maternitat, la creació, la identitat i l'art com a refugi en la seva novel·la 'La senyora Potter no es exactamente Santa Claus' (Literatura Random House), en què combina tot tipus de gèneres: "Ara hi ha més hibridació de gèneres" literaris en la narrativa, ha assegurat.

En una entrevista amb Europa Press, ha assegurat que en la seva novel·la "no hi ha un gènere, hi ha molts gèneres, infinits, tots", amb contínues referències a la cultura popular, i ha aplaudit una tendència actual en la narrativa de les noves generacions d'autors de perdre la por per barrejar i tocar-los tots.

Fernández (Terrassa, 1981) ha atribuït aquesta tendència en el recanvi generacional i no tenir por a dir què agrada: "Ets un munt de coses. S'està començant a entendre que no ets només la literatura de Jane Austen", sinó que també es pot parlar de la televisió, ha subratllat, i ha dit que és una cosa que autors nord-americans de la literatura postmoderna fan des de fa dècades.

L'escriptora ha assegurat que "per fi s'està entenent" la literatura postmoderna, que és barrejar molts gèneres des del terror a la novel·la negra passant per la novel·la infantil i juvenil, i ha subratllat que la literatura de cadascun tracta de tot el que a cadascú li fa escriptor i el que amplia la seva identitat, sense prejudicis.

Aquesta voluntat d'acaparar tots els gèneres possibles en una novel·la porta en 'La señora Potter no es exactamente Santa Claus' --un Potter que sorgeix d'una cançó de Counting Crows--- a situar l'acció en un estrany poble nevat anomenat Kimberly Clark Weymouth, famós per ser lloc d'inspiració del llibre infantil d'una enigmàtica escriptora i al qual acudeixen en massa els seus fans, i del que Fernández ha dit que és una localitat que té molt de la sèrie 'Fargo" i d'Stephen King.

En aquest poble existeix una botiga de souvenirs dedicada a la novel·la, el propietari de la qual, Billy Peltzer --una picada d'ullet als 'Gremlins'--, vol tancar les portes i fugir sense que ningú descobreixi les seves intencions, cosa que es converteix en el desencadenant de l'aparició d'una successió d'extravagants personatges i situacions.

Ha explicat que la novel·la és "com aquelles pel·lícules dels 80 i els 90, amb ciutats de cartró pedra, personatges innocents, on tots volien ser feliços i els problemes eren petits però enormes", i amb la qual ha volgut recuperar aquest esperit a l'estil del que fa Tim Burton a les seves pel·lícules.

Fernández ha assenyalat que ha volgut jugar amb la vida i personatges en aquest poble fent una exageració del món real: "Escriure és una cosa lúdica", ha subratllat, assenyalant que tot el llibre està vernissat per la imaginació.

No obstant això, en aquest aparent món lúdic, l'escriptora aborda temes com la maternitat com un "acte de creació incontrolable, ser pare o mares és perdre el control per complet", la creació artística com a refugi malgrat que signifiqui una absència per als més propers, la cerca de la identitat renunciant al passat i la lluita contra el pensament únic, entre d'altres.

En referència al pensament únic ha afegit: "No som una sola cosa, ni el poble ni els personatges és el que els altres pensen. Crec que que això es veu, encara que no ho sembli, en tot el que faig".

"MÓN INTERIOR MOLT GRAN"

Els personatges de 'La señora Potter no es exactamente Santa Claus' són la majoria "solitaris, amb un món interior molt gran", des del propietari de la botiga, l'agent immobiliari Stumpy MacPhail i la seva ciutat submergida, el matrimoni d'escriptors de novel·les de terror i la jove que recopila la vida dels habitants del poble en quaderns per fugir de la seva vida.

El procés d'escriptura de la novel·la va començar al 2016 i ha explicat que per primera vegada de cara a un llibre va elaborar un diari, que li va ser útil i que li va servir perquè hi hagués un sentit conjunt, tot i que ha explicat que el llibre "anava apareixent" i creixent sol.

Després de la seva recent participació al Festival de gèneres fantàstics 42 de Barcelona, l'autora de 'Wendolin Kramer' i 'Connerland' ha aplaudit la celebració i el companyerisme que ha aconseguit en la seva primera edició, i ha considerat que abans el lector d'aquesta literatura era un nínxol però ara "està molt més obert".

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés