Promou la derogació de la Llei mordassa i la revisió del Codi Penal
BARCELONA, 19 nov. (EUROPA PRESS
L'editora Laura Huerga --en aquest caso autora-- i Blanca Busquets han criticat a l'assaig 'Tu, calla!' / 'Tú, ¡cállate!' (Raig Verd) - en català i castellà, la censura, la repressió de la dissidència i la criminalització de la protesta i la pobresa a l'Estat: "Anem cap a una regressió, repressió i limitació de la llibertat d'expressió".
En una roda de premsa aquest dilluns, Huerga ha destacat que el 2007 va començar la crisi, el 2012 la reforma laboral i el 2015 la Llei mordassa: "La repressió ve perquè es crea un context social que és un brou de cultiu per manifestar-se i protestar. La gent vol dir en poder 'Ho esteu fent malament'", ha dit Huerga.
Ha destacat que l'objectiu del llibre és precisament "demanar la derrogació total de la Llei mordassa i la revisió del Codi Penal" i no la reforma de la primera com s'està intentant fer ara.
Els casos del llibre estan documentats a través de la premsa local i generalista, encara que han hagut de descartar-se'n alguns, perquè van recopilar fins a 400 casos que han hagut de deixar-se de banda "per no escriure quatre llibres", ha dit Huerga.
"Això no ve d'ara, ara s'han creat les eines que faciliten la repressió i la criminalització de la pobresa", ha dit l'autora, que ha assenyalat que per exemple en l'actualitat hi ha més casos d'enaltiment del terrorisme que durant l'època d'ETA.
DRETS I LLEIS
L'assaig comença explicant els drets ciutadans en matèria de llibertat d'expressió, cosa que encara que ha considerat que sembla bàsic i obvi, se solen donar per fet drets que de vegades no ho són, i de vegades "l'Estat deixa de ser democràtic i es torna autoritari".
L'assaig posa en relleu com els drets i les lleis "entren en contradicció", i a més rellegeix casos concrets per demostrar que això afecta a un ampli ventall de ciutadans: des d'una fornera que critica un policia que estaciona malament, fins als cantants Valtonyc i Pablo Hasél.
L'assaig també aborda la reacció social davant aquestes lleis, amb exemples com No Callarem, col·lectius socials i grups resistència: "El poder és nostre i està en nosaltres la capacitat de canviar tot això", i acaba amb una reflexió de la censura i la llibertat d'informació.
"L'Estat no ens ha de tractar com a nens", ha agregat Huerga, que ha considerat que la societat, sense l'Estat hauria de ser capaç de consensuar fins a quin punt una cosa és un delicte d'odi i no imposar lleis que vagin a la censura i a la sanció.
ENTITATS SOCIALS
Des d'Amnistia Internacional, Dani Vilaró ha concretat que l'augment del poder de les forces de seguretat s'ha traduït en 34.000 multes en situacions identificades com a vinculades al dret a reunió, manifestació i expressió.
Ha agregat que entre les conseqüències de la Llei mordassa hi ha l'augment de l'autocensura en diversos artistes amb por a ser represaliats, i l'arribada de la desmobilització ciutadana: "Hi ha menys gent que surt que el 2014. Del 2014 al 2016 es van reduir les manifestacions en 10.000 persones menys".
Des de 'No callarem', Mar Merino ha considerat que existeixen diferents mecanismes i una força per combatre el discurs de la por, mentre que des de Novact, Thais Bonilla ha reivindicat el dret a la llibertat d'expressió com el primer dels més fonamentals: "És un dret bàsic en qualsevol democràcia", juntament amb el de manifestació i el de reunió.
