Publicat 23/5/2019 12:57:49 +02:00CET

L'artista Nalini Malani, Premi Joan Miró 2019 pel seu compromís amb els "silenciats"

AMP.- L'artista Nalini Malani, Premi Joan Miró 2019  pel seu compromís amb els "silenciats"
EUROPA PRESS

"Sense art hi ha avorriment i sense avorriment hi ha violència"

BARCELONA, 23 maig (EUROPA PRESS) -

L'artista índia Nalini Malani, la més influent del seu país actualment, ha estat distingida aquest dijous amb el Premi Joan Miró 2019 pel seu compromís amb els "silenciats i els desposseïts d'arreu del món", segons ha anunciat el director de la Fundació Joan Miró, Marko Daniel.

Juntament amb la directora general adjunta de la Fundació Bancària La Caixa, Elisa Durán, ha destacat el compromís de l'artista especialment amb les dones a través d'un "treball artístic complex basat en diverses instal·lacions immersives i en una iconografia personal en la qual hi convergeixen les mitologies antigues i una denúncia decidida d'injustícies contemporànies".

"Igual que Joan Miró, Nalini Malani (Karachi, 1946) ha combinat diferents disciplines entre les quals destaquen el teatre, el dibuix, el cinema i el vídeo", ha destacat el director sobre l'artista, que el 2020 protagonitzarà la seva primera exposició a Espanya.

La guardonada imagina la mostra, que després viatjarà a la Fundació Serralves de Porto per primera vegada, com una retrospectiva històrica que li agradaria que sumés una obra en cada espai de l'edifici de Josep Maria Sert, que admira i a qui li agradaria projectar poemes d'un costat a l'altre de la paret, com si d'una novel·la es tractés.

"La seva obra és profundament política perquè denuncia injustícies i els seus efectes en la societat, i està interessada en la naturalesa cíclica de la violència", ha detallat Durán sobre l'artista, que rebrà amb el premi una dotació de 70.000 euros procedents de l'entitat bancària.

VA CONÈIXER MIRÓ

"Estic molt contenta de ser aquí per diverses raons, vaig conèixer Miró a París a la Galeria Maeght, l'actual Lelong, el 1972. Estava impressionada amb la seva obra, per a mi va ser una oportunitat i una gran emoció, em vaig quedar bocabadada", ha explicat la guanyadora.

Ha mostrat la seva admiració per la figura de Miró, del qual ha dit que va aprendre part del seu llenguatge artístic com la superposició d'imatges, i ha agraït la seva "profunda generositat" que, sovint, no es veu.

MITE DE CASANDRA

Ha enarborat la bandera del feminisme en el seu art, i ha reivindicat la connexió entre la mitologia de l'antiga Grècia amb la mitologia índia a través del mite de Casandra, que tenia el do de predir el futur però ningú no la creia: "Per a mi això respresenta el pensament femení".

"El pensament femení basat en la intuïció sol ser ignorat i no es creu, penso que l'art si el portem sota la pell i treballem perquè la humanitat sencera el tingui sota la pell podríem trobar una resposta en què la violència podria ser confrontada amb l'art", ha dit.

SHAKESPEARE I GRAFITI

Al seu parer, "sense art hi ha avorriment i sense avorriment hi ha violència", i el seu treball combina el llenguatge clàssic com el de l'obra de William Shakespeare amb la contemporaneïtat d'art com el grafiti.

Perquè la gent del carrer s'apropi a l'art, ha centrat gran part del seu treball a fugir del punt blanc per crear obres de teatre amb instal·lacions de vídeo que permetin arribar a "molta gent".

LA "FERIDA SAGNANT" DE L'ÍNDIA

Una de les seves obres és una instal·lació vídeo del 1997 que parla sobre la "ferida sagnant" que van deixar els britànics al poble indi amb la separació de l'Índia i el Pakistan, davant de la qual va reproduir imatges sobre la divisió territorial que van patir per jugar amb la simbologia i denunciar el camp de proves nuclears al seu territori natal.

"La de la dignitat és una idea a la qual ens hem d'aferrar", també influenciada per les idees de la Il·lustració, ha dit l'artista, que viu i treballa a Bombai i de la qual el jurat ha subratllat la seva imaginació radical i consciència sociopolítica, també molt estimades per Miró.

Durán ha subratllat la "dimensió internacional del premi", i ha defensat la política d'aliances entre les institucions culturals catalanes, així com amb altres de Portugal.