Publicat 23/05/2019 12:57CET

L'artista Nalini Malani, Premi Joan Miró 2019 pel seu compromís amb els "silenciats"

AMP.- L'artista Nalini Malani, Premi Joan Miró 2019  pel seu compromís amb els "silenciats"
EUROPA PRESS

"Sense art hi ha avorriment i sense avorriment hi ha violncia"

BARCELONA, 23 maig (EUROPA PRESS) -

L'artista índia Nalini Malani, la més influent del seu país actualment, ha estat distingida aquest dijous amb el Premi Joan Miró 2019 pel seu compromís amb els "silenciats i els despossets d'arreu del món", segons ha anunciat el director de la Fundació Joan Miró, Marko Daniel.

Juntament amb la directora general adjunta de la Fundació Bancria La Caixa, Elisa Durán, ha destacat el compromís de l'artista especialment amb les dones a través d'un "treball artístic complex basat en diverses installacions immersives i en una iconografia personal en la qual hi convergeixen les mitologies antigues i una denúncia decidida d'injustícies contempornies".

"Igual que Joan Miró, Nalini Malani (Karachi, 1946) ha combinat diferents disciplines entre les quals destaquen el teatre, el dibuix, el cinema i el vídeo", ha destacat el director sobre l'artista, que el 2020 protagonitzar la seva primera exposició a Espanya.

La guardonada imagina la mostra, que després viatjar a la Fundació Serralves de Porto per primera vegada, com una retrospectiva histrica que li agradaria que sumés una obra en cada espai de l'edifici de Josep Maria Sert, que admira i a qui li agradaria projectar poemes d'un costat a l'altre de la paret, com si d'una novella es tractés.

"La seva obra és profundament política perqu denuncia injustícies i els seus efectes en la societat, i est interessada en la naturalesa cíclica de la violncia", ha detallat Durán sobre l'artista, que rebr amb el premi una dotació de 70.000 euros procedents de l'entitat bancria.

VA CONIXER MIRÓ

"Estic molt contenta de ser aquí per diverses raons, vaig conixer Miró a París a la Galeria Maeght, l'actual Lelong, el 1972. Estava impressionada amb la seva obra, per a mi va ser una oportunitat i una gran emoció, em vaig quedar bocabadada", ha explicat la guanyadora.

Ha mostrat la seva admiració per la figura de Miró, del qual ha dit que va aprendre part del seu llenguatge artístic com la superposició d'imatges, i ha agrat la seva "profunda generositat" que, sovint, no es veu.

MITE DE CASANDRA

Ha enarborat la bandera del feminisme en el seu art, i ha reivindicat la connexió entre la mitologia de l'antiga Grcia amb la mitologia índia a través del mite de Casandra, que tenia el do de predir el futur per ningú no la creia: "Per a mi aix respresenta el pensament femení".

"El pensament femení basat en la intució sol ser ignorat i no es creu, penso que l'art si el portem sota la pell i treballem perqu la humanitat sencera el tingui sota la pell podríem trobar una resposta en qu la violncia podria ser confrontada amb l'art", ha dit.

SHAKESPEARE I GRAFITI

Al seu parer, "sense art hi ha avorriment i sense avorriment hi ha violncia", i el seu treball combina el llenguatge clssic com el de l'obra de William Shakespeare amb la contemporanetat d'art com el grafiti.

Perqu la gent del carrer s'apropi a l'art, ha centrat gran part del seu treball a fugir del punt blanc per crear obres de teatre amb installacions de vídeo que permetin arribar a "molta gent".

LA "FERIDA SAGNANT" DE L'ÍNDIA

Una de les seves obres és una installació vídeo del 1997 que parla sobre la "ferida sagnant" que van deixar els britnics al poble indi amb la separació de l'Índia i el Pakistan, davant de la qual va reproduir imatges sobre la divisió territorial que van patir per jugar amb la simbologia i denunciar el camp de proves nuclears al seu territori natal.

"La de la dignitat és una idea a la qual ens hem d'aferrar", també influenciada per les idees de la Illustració, ha dit l'artista, que viu i treballa a Bombai i de la qual el jurat ha subratllat la seva imaginació radical i conscincia sociopolítica, també molt estimades per Miró.

Durán ha subratllat la "dimensió internacional del premi", i ha defensat la política d'aliances entre les institucions culturals catalanes, així com amb altres de Portugal.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés