BARCELONA 24 oct. (EUROPA PRESS) -
L'Arquebisbat de Barcelona va dur a terme un total de 53 processos d'immatriculació per posar al seu nom per primera vegada 133 béns immobles en el període comprès entre el 1998 i 2015, la meitat a la ciutat de Barcelona, i ha defensat que va complir la legislació vigent.
Amb una modificació de la legislació el 1998, va deixar d'estar prohibida la inscripció als Registres de la Propietat dels temples destinats al culte catòlic i es permetia la seva immatriculació --inscriure'ls per primera vegada--, normativa que va estar vigent fins al 2015, ha explicat aquest dimecres als periodistes l'ecònom de la institució entre el 2005 i 2018, Antoni Matabosch.
Entre els béns immatriculats --bàsicament temples i els seus annexos-- en aquest període, corresponents a 51 parròquies, destaquen Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi, Sant Just i Pastor i Santa Anna, a Barcelona, als quals se sumen en el procés d'immatriculació el Palau Episcopal i la Catedral de Barcelona.
Altres béns immatriculats són l'església de Santa Maria de Badalona, Sant Isidre de l'Hospitalet de Llobregat, El Pilar del Masnou, Sant Joan de Montgat, Sant Feliu d'Alella i Sant Joan de Vilassar de Mar.
"S'immatriculen les més antigues, les que tenen menys documentació", ha recordat Matabosch, que ha dit que com més antiga menys documentació ferma es té, però sí fonamentació per poder-les inscriure.
Aquesta relació d'immatriculacions arriba després que la Unió de Pagesos critiqués que el Bisbat de Vic (Barcelona) i el Bisbat de Solsona (Lleida) hagin immatriculat durant els darrers anys als registres de la propietat 430 immobles a les comarques del Bages, l'Anoia i el Berguedà (Barcelona).
NO ALS "DUBTES"
Matabosch ha assegurat que l'Arquebisbat ha desistit en 15 propietats, la majoria ermites a la comarca del Maresme, perquè tenia "dubtes", i ha explicat que estaven segurs de les finques que han immatriculat i no s'ha rebut cap impugnació posterior --els processos es van fer entre el 2000 i 2014--.
L'ecònom ha assegurat que en totes les immatriculacions, l'advocat de l'Arquebisbat ha presentat la certificació al Registre de la Propietat fonamentat en arxius diocesans, històrics i del Cadastre per demostrar que "havia estat sempre possessió de l'Església".
"Si no teníem un document escrit de domini, s'han buscat dades que donin la seguretat que es pot inscriure al seu nom", ha remarcat Matabosch, qui ha assegurat que el que més li interessa a l'Arquebisbat és garantir l'ús dels béns.
Quan li han preguntat per si altres diòcesis han pogut fer de manera incorrecta les immatriculacions, ha dit que no hi ha cap demostració d'això, i ha advocat perquè si ningú pensa que hi ha dubtes és qüestió de debatre-ho: "He parlat amb delegats d'altres diòcesis i m'han assegurat que han tingut molta cura de no presentar res que no tingués les seves raons".
