BARCELONA, 11 Nov. (EUROPA PRESS)
L'òpera 'Arabella', de Richard Strauss amb llibret d'Hugo von Hofmannsthal, arriba al Gran Teatre del Liceu de Barcelona 25 anys després de la seva última representació, amb una versió que aprofundeix més en la psicologia dels personatges i les seves tragèdies i té una posada en escena més abstracta, tot això de la mà d'una producció signada per l'Òpera de Frankfurt.
Durant només cinc dies --17, 20, 23, 26 i 29 de novembre-- el Liceu acollirà aquesta producció en tres actes, que es va estrenar originalment a Dresden el 1933 i es va poder veure per última vegada al Liceu l'11 de febrer del 1989, segons ha explicat en roda de premsa el director d'escena, Christof Loy.
L'espectacle explica com el comte Waldner, arruïnat, s'estableix a Viena amb l'esperança que la filla gran, Arabella, es casi amb un home ric i salvi la família de la ruïna en una carrera contra el temps que tindrà com a moment culminant el Carnaval, quan Arabella es decidirà per un dels pretendents.
Loy ha avisat que sobre aquesta òpera ha pesat el defecte de l'"avorriment i la falta de ganxo" pel que ha estat necessari prestar atenció a l'aspecte estètic i a la psicologia dels personatges, que s'ha intensificat.
D'aquesta manera, tot i que Arabella es presenta al primer acte amb un aire un poc cínic, també es descobreix com a "una dona que carrega amb una tragèdia a l'estar gairebé en venda per salvar la seva família".
Mentre ella és un personatge de ciutat que viu en un ambient decadent, té una trobada amb Mandryka, un 'outsider', que ve del camp i no està afectat pels vicis de la ciutat i no encaixa en absolut en un ambient urbanita: "Viuen un amor a primera vista, però són molt conscients de les diferències que hi ha en la seva relació, el que deixarà una gran lliçó d'amor".
Tot i que l'òpera s'ambienta a la Viena del 1860, també conté una mirada al 2014, ja que ha intentat establir un equilibri entre el món del segle XIX i el XXI: "Hem creat uns moments i un espai abstractes, molt neutral, en què els personatges penetren i van analitzant molt més les ànimes i la psicologia dels personatges".
LABORATORI EXPERIMENTAL
Tot això conflueix en l'últim acte, que és una condensació d'aquesta filosofia i on "l'escena és com un laboratori experimental", ha avançat el director, que també ha comentat que en el primer i segon actes hi ha espais reals en els quals els personatges van penetrant com dins d'un ànima, fins a convertir-lo en el tercer acte en un espai de l'ànima, espiritual, embolicat d'una paret blanca i sense portes.
Per la seva banda, el director musical, Ralf Weikert, ha explicat que el treball orquestral que requereix aquesta òpera és semblant al d'El Cavaller de la rosa', de Strauss: "Per a ell, cada paraula és un catalitzador de la música", ha comentat el director, que aprecia espurnes de llum en la composició.
"La música és multivocal, massa condensada i amb un tema darrere d'un altre, amb moltes veus alhora. És una música difícil d'interpretar", ha sintetitzat Weikert.
La protagonista Arabella --la soprano Anne Schwanewilms-- ha assegurat ser molt conscient de la responsabilitat que pesa sobre el seu personatge en un ambient poc agradable, i ha dit que li reconforta que troba el seu punt de bondat quan, al final, descobreix la capacitat de perdonar i engrandir-se com a persona i créixer.
La soprano valenciana Ofelia Sala, en el paper de germana menor d'Arabella --Zdenka-- ha assegurat que el seu personatge pateix molt, ja que la família no pot educar-la com a una senyoreta i decideix vestir-la de noi.
Sobre l'òpera, ha explicat que "té un punt de profunditat a la part més tràgica" de cada personatge, portant fins a les últimes conseqüències la veritat psicològica de cadascun fins a despullar les seves ànimes.
