MADRID, 22 gen. (PORTALTIC/EP) - -
Clearview AI és una aplicació de reconeixement facial dissenyada perqu les forces policials puguin identificar els criminals en un context en el qual els legisladors i les empreses privades pretenen regular o prohibir l'ús d'aquesta tecnologia pels riscos que comporta pel que fa a la privacitat.
Segons detallen a 'The New York Times' (NYT), la base de dades de Clearview AI té més de 3.000 milions de fotografies de persones, que s'han recollit de xarxes socials com YouTube, Facebook o Venmo, en les quals es podien trobar de manera pública. La xifra sobrepassa qualsevol base creada per una empresa de Silicon Valley, apunten.
Aquesta base de dades ajuda les forces policials a identificar "sospitosos i víctimes" d'algun crim, com defensa la companyia. Precisament en la seva pgina web, destaquen el paper que ha tingut en el seguiment de "pedfils, terroristes i traficants sexuals" i en la feina per "exonerar els innocents i identificar les víctimes de delictes, incls l'abús sexual infantil i el frau financer".
En la descripció de l'app, a més, la companyia destaca la "precisió, fiabilitat i legalitat" de la identificació que fa, per a la qual cosa utilitza una tecnologia que autoritats reconegudes nacionalment han "provat independentment".
Entre els clients d'aquesta aplicació hi ha més de 600 agncies de seguretat dels Estats Units, i un "grapat" d'empreses amb finalitats de seguretat, segons dades que la companyia ha aportat aquest mitj.
Part del seu xit rau en qu és fcil d'utilitzar: només cal fer una fotografia a una persona i penjar-la al programa, es pot accedir a les imatges que aquesta persona ha compartit de manera pública i enllaos a les plataformes en qu estan publicades.
No obstant aix, les capacitats de Clearview AI podrien arribar al carrer, a esdeveniments multitudinaris o per on passen moltes persones, perqu en el seu codi -que ha analitzat 'The New York Times'-, recull llenguatge de programació que permet connectar-lo amb ulleres de realitat augmentada.
'The New York Times', fins i tot, recull un exemple a partir del qual va permetre identificar l'autor d'un assassinat en 20 minuts. Grcies a l'enregistrament d'un testimoni que passava en aquell moment i que va gravar l'incident, la policia va poder identificar el culpable per la seva connexió amb un vídeo que s'havia penjat a Internet en el qual també se l'havia etiquetat amb el seu nom.
El cas és sorprenent perqu la policia no tenia registres governamentals d'aquesta persona, com apunta el diari nord-americ, perqu no tenien permís de conduir ni antecedents.