Destina més recursos als dispositius quan les persones explotades són homes de tercera edat i víctimes de mendicitat
BARCELONA, 17 des. (EUROPA PRESS) -
L'Ajuntament de Barcelona va atendre 230 víctimes de tracta d'éssers humans el 2021 a través de la Unitat municipal contra la Tracta d'Èssers Humans (UTEH), segons ha avançat a Europa Press el consistori barceloní de les dades de l'informe 2010-2021, la qual cosa suposa un increment respecte del 2019, --quan es van donar 210 casos--, el 2018 (153) i el 2017 (109).
En una entrevista amb Europa Press, la directora de la UTEH, Verònica Giménez, ha explicat que la major part de les víctimes (el 70%) són dones d'entre 20 a 40 anys que estan obligades a prostituir-se i que, després de la pandèmia, ha canviat la principal nacionalitat afectada: si bé anteriorment era Àfrica subsahariana, ara cada vegada arriben més dones de Llatinoamèrica.
Giménez ha assegurat que, tot i que l'Ajuntament de Barcelona, des de l'inici de la UTEH el 2016, va tenir clar que havia d'atendre tot tipus de víctimes independentment de quina fos la seva edat, origen o característiques, "ara, aquest 2022 ampliem la possibilitat de poder tenir dispositius per a homes", de manera que compten amb més departaments del mateix consistori com a reforç per poder donar sortida a l'augment de casos en els quals els homes de tercera edat i les víctimes de mendicitat són cada vegada més comunes.
La directora de l'entitat municipal ha revelat que moltes de les persones que estan en situació de tracta vénen de contextos en els quals ja han patit situacions de violència, que no han tingut reconeguts drets bàsics i fonamentals, que viuen una situació de vulnerabilitat que ha provocat que puguin ser captades per aquestes xarxes de tràfic i que acaben a Barcelona a través d'una promesa enganyosa.
"La primera dificultat que tenim és que les víctimes no saben que ho són", ha dit Giménez, i ha afegit que la UTEH és un servei d'atenció social, psicològica i jurídica íntegrament municipal que pertany a la direcció de Feminismes i LGTBI, que té com a objectiu principal la garantia de drets d'aquestes víctimes a Barcelona.
Es coordina amb diferents entitats, entre les quals es troba el Grup de Tràfic i Explotació de Persones (GTEP) de la Guàrdia Urbana de Barcelona, i la Policia Nacional, amb la qual hi va haver un distanciament després "d'un context polític complicat i això va impactar directament en les relacions institucionals en general", cosa que, segons Giménez, ja s'ha reconduït.
COMUNITAT XINESA: EL SEU TALÓ D'AQUIL·LES
La directora de la UTEH ha reconegut que la comunitat xinesa "continua sent el gran taló d'aquiles" de l'entitat a causa de la barrera cultural i idiomàtica d'aquest tipus de víctimes, malgrat que els treballadors municipals s'han format, amb mediadors culturals xinesos, i han fet altres intents d'acostar-s'hi, però no ho han aconseguit.
"Tenim indicis que algunes poden estar en situació d'explotació i, segurament, per un tema cultural, de procés migratori i per com s'estructuren les xarxes d'explotació, fa molt difícil que ens hi puguem acostar", ha assegurat Giménez, i ha afegit que la falta de recursos de personal de l'Ajuntament ha provocat que no puguin continuar acompanyant la Guàrdia Urbana i altres cossos policials a operatius d'inspeccions que realitzen amb aquest tipus de víctimes.
Preguntada sobre què pot fer el ciutadà davant les persones explotades, la directora de la UTEH ha sostingut que "hi ha una qüestió de consciència en relació amb els drets humans que estaria bé que tots poguéssim tenir, i llavors seria més difícil que fos un delicte tan lucratiu", i ha convidat a la reflexió de la societat davant les condicions dels treballadors que romanen moltes hores a supermercats que obren 24 hores o les dels que fabriquen la roba que es ven a cinc euros.
Giménez ha assegurat que Barcelona és una ciutat en la qual es dona la tracta d'éssers humans com es pot donar a qualsevol altra capital i ha rebutjat que tingui més incidència que d'altres: "el que sí que crec és que tenim més recursos que d'altres. Hi ha hagut voluntat política de voler afrontar el tema i d'establir un dispositiu consolidat, ens fa tenir més dades" i una radiografia més completa del que passa.
Ha recordat que la UTEH col·labora en la redacció de l'Informe sobre la tracta d'éssers humans que emet el Departament d'Estat dels Estats Units en el qual aporta les dades que observa l'entitat, les bones pràctiques i les dificultats que es troba, i ha assenyalat que aquesta tasca "ajuda a fer una fotografia mundial de com està la situació del tràfic".
