S'incorporaran "amb normalitat" en els serveis públics
BARCELONA, 6 des. (EUROPA PRESS) -
Els entre 2.000 i 5.000 refugiats que es preveu que arribaran a Catalunya rebran una tutorització durant els primers 24 mesos, tot i que l'"acompanyament explícit" per part d'entitats socials, que preveu suports per al lloguer, roba, menjar i potser una ajuda econòmica a càrrec de l'Estat, durarà sis mesos aproximadament.
Així ho han explicat en una entrevista d'Europa Press el coordinador del Comitè d'Ajuda als Refugiats de la Generalitat, Àngel Miret, i el director d'Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch.
Després dels dos anys, passaran a ser com qualsevol altre ciutadà. Sobre aquesta qüestió, Miret ha aclarit que no hi pot haver "un col·lectiu privilegiat sobre la resta de la població".
"Les entitats gestionaran l'ajuda econòmica, de la qual pot sortir diners de butxaca, però també el lloguer, el menjar i la roba", una ajuda inicial que finança l'Estat i que pot prorrogar-se fins a 24 mesos, ha destacat Bosch.
Miret ha ressaltat que l'acollida dels refugiats es farà "amb normalitat" i s'incorporaran en els serveis públics, amb els seus drets i els seus deures i sense tractes estrambòtics.
Ha avançat que entraran en el sistema de salut ordinari, sobre el qual ha afegit que la Generalitat finança directament més de 100.000 targetes sanitàries de col·lectius vulnerables, perquè l'Estat no admet immigrants en situació administrativa irregular.
L'acollida cobrirà les necessitats singulars que puguin tenir, com traumes i patologies derivades de conflictes bèl·lics, ha detallat Miret, i ha afirmat que quan es normalitzi la seva situació "han d'integrar-se, no viure aïllats i no s'han de tractar especialment".
El coordinador ha remarcat que Catalunya ha rebut en un any 117.000 persones immigrades, per la qual cosa pot absorbir perfectament els refugiats que provinguin del repartiment europeu --i fins i tot més--, i ha remarcat que el sistema escolar té una "llarguíssima tradició" d'incorporar nens i nenes d'origen estranger.
Bosch ha explicat que estan adequant els serveis de la població general per "enfocar-los" a la casuística dels refugiats, a més d'accions de sensibilització social, i ha remarcat que molts ja han arribat: el 2015 s'han fet 2.000 sol·licituds d'asil.
Com a part de la sensibilització preparen una exposició fotogràfica sobre refugiats que mostrarà "la duresa del seu viatge i les dificultats que superen" a través d'instantànies de Sergi Cámera, a partir del gener al Palau Robert.
INFÀNCIA I VELLESA
Han destacat la necessitat d'estar "molt atents" per evitar que hi hagi tràfic de nens entre refugiats perquè, tot i que el parentesc sanguini és fàcil de detectar, els casos de nens que hagin fugit amb parents indirectes o amb amics de la família són més complicats, per la qual cosa la Direcció General de la Infància i l'Adolescència (Dgaia) farà una revisió exhaustiva.
Miret ha avançat la possibilitat de crear un setè grup de treball al Comitè d'Acollida destinat a persones grans, jubilats, malalts crònics i persones sense capacitat laboral.
Catalunya té un servei d'homologació de títols, sobre el qual Bosch ha avançat que estan estudiant sistemes alternatius per demostrar competències professionals, perquè tot i que el col·lectiu procedent de Síria té generalment una qualificació professional elevada, tindran dificultat per demostrar-ho si no disposen del títol.
L'Estat fa poc va fer una partida extra de 13 milions per a les entitats conveniades --Creu Roja, Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (Cear) i Associació Comissió Catòlica Espanyola de Migració (ACCEM)--, que disposaran d'un pressupost de 200 milions l'any que ve, ha recordat Miret.
