SANT SEBASTIÀ 27 set. (de l'enviat especial d'Europa Press, Eduardo Blanco) -
El director Isaki Lacuesta torna a la secció oficial del Festival de Cinema de Sant Sebastià amb 'Entre dos aguas', una continuació de 'La leyenda del tiempo' en la qual la càmera del realitzador torna a girar "en una ficció hiperrealista" sobre els personatges d'Isra i Cheíto.
Rodada a San Fernando (Cadis), el director ha respost en roda de premsa sobre la mirada que té un cineasta català respecte a terres andaluses. "És que a mi m'interessa tot el que no conec. Estem molt cenyits a viure només amb gent que pensa com nosaltres", ha assenyalat.
"És el tipus de societat que portem: convivim amb gent que s'assembla a nosaltres, que vesteix igual, pensa igual... per això cada vegada resulta més difícil trobar gent de la teva classe social o lloc i el cinema potencia aquesta trobada", ha indicat.
De nou els protagonistes d'aquesta història són Isra i Cheíto, que ja han abandonat l'adolescència i afronten problemes de la maduresa. Sobretot Isra, que acaba de sortir de la presó --una de les parts de ficció de la cinta-- i troba dificultats tant per recuperar la seva vida familiar com per trobar una feina estable.
"És una pel·lícula que té la premissa de ser realista, una ficció hiperrealista, però és veritat que hi ha confusions perquè jo he fet diversos treballs documentals", ha assenyalat Lacuesta, qui ja va guanyar la Concha de Oro l'any 2011 per 'Los pasos dobles'.
Malgrat que ha lloat la tasca "portentosa i extremadament agraïda" dels seus actors --no professionals--, reconeix que aquesta situació de realisme és "complicada d'explicar" fins i tot per a l'equip. Com a exemple, ha posat dues escenes realistes, una d'elles fins i tot rodada abans de saber si sortiria el projecte.
"Amb el part (d'una de les parelles dels protagonistes) decidim que era una cosa que potser no passaria més i, encara que encara no teníem tota la documentació, ens en vam anar amb la càmera del cinema", ha recordat. L'altra escena és la d'un tatuatge d'Isra que es va fer en realitat. "És una pel·lícula escrita amb molts forats perquè passin coses", ha apuntat.
DUBTE SOBRE UNA TERCERA PART
Lacuesta ha ressaltat la seva decisió d'abandonar en aquest treball els seus "jocs en els aspectes formals", perquè entén que el distancia amb l'espectador --en aquest cas, com a exemple, ha citat la llum de la pel·lícula, rodada "com si no hi hagués llum artificial"--. "Així, amb menys ingredients tens un llenguatge més simple i pots veure la història sense veure l'autor", ha asseverat.
Preguntat sobre si tornarà a fer una tercera part amb els protagonistes, ho ha posat en dubte perquè és una tasca "molt esquizofrènica". "Una part del cervell et diu que segueixis, però l'altra que no hi ha finançament: són pel·lícules que desgasten molt emocionalment i intel·lectual", ha conclòs.
