MADRID 24 ago. (EUROPA PRESS) -
Gairebé un miler de persones voluntàries i personal de la Creu Roja han participat aquest estiu en la resposta als incendis forestals que han afectat diferents comunitats autònomes d'Espanya. L'ONG ha alertat que "la població ha d'estar preparada davant de possibles riscos" i ha detallat com s'han dut a terme algunes de les evacuacions. "Alguns no entenien bé el que passava", han relatat.
En concret, l'ONG ha ofert suport en evacuacions, atenció psicosocial, muntatge d'albergs i logística per als serveis d'extinció, entre altres accions, segons han explicat en una entrevista a Europa Press el director d'Emergències de la Creu Roja Espanyola, Íñigo Vila, i el cap d'operacions de la Creu Roja a Extremadura, Ángel Cano.
La Creu Roja ha estat en primera línia en la lluita contra els incendis que han tingut lloc aquest estiu, amb 993 persones --entre voluntariat i personal tècnic- desplegades en els punts més afectats: Galícia, Astúries, Castella i Lleó i Extremadura.
"Estem reflectits en el Pla General d'Emergències del Ministeri d'Interior i tenim assignades àrees de treball que desenvolupem segons els convenis amb cada comunitat autònoma", ha explicat Vila. Entre aquestes tasques hi ha l'evacuació de persones amb mobilitat reduïda, l'atenció sanitària bàsica, el suport psicosocial i el muntatge d'albergs per a la població evacuada.
Així mateix, Vila ha explicat que, al llarg d'aquesta emergència, la Creu Roja ha arribat a habilitar fins a 46 albergs, alguns amb més de 300 persones, tot i que en molts casos es va eren petites instal·lacions disperses a localitats rurals. Aquesta dispersió geogràfica, unida a la grandària de províncies com Lleó o Zamora, ha suposat un important desafiament logístic. "De vegades muntar molts albergs petits, en lloc de concentrar recursos en un de gran, ens obliga a multiplicar esforços", ha indicat.
D'altra banda, Vila ha destacat la formació estandarditzada del voluntariat, que permet una intervenció coordinada entre territoris. "Per això, en aquest cas, gent del País Basc que ha anat a Lleó a donar suport durant uns dies a l'equip de Lleó s'entenen perfectament perquè comprenen el treball de la mateixa manera", ha afegit.
Més enllà de la resposta immediata, des de la Creu Roja, Vila ha insistit en la importància del treball preventiu i la sensibilització ciutadana davant d'emergències futures. "Hem viscut la covid, pandèmies, volcans, apagades, grans inundacions i ara incendis", ha recordat. A més, ha afegit que aquesta mena d'emergències que abans ens semblaven "molt llunyanes", ara formen part de la realitat.
Així, davant d'emergències, ha advocat per dur a terme "molta prevenció, molt de treball durant l'any", i per preparar la població. "La població, cal sensibilitzar-la i ajudar-la a preparar-se perquè en molts casos els mitjans que hi ha no són suficients", ha subratllat.
"PRESSIÓ EMOCIONAL"
Per la seva banda, Cano ha assistit els afectats per l'incendi de Jarilla (Càceres). En aquest punt, ha recalcat que la situació per als voluntaris ha estat "extremadament complexa". "No només per la magnitud de l'incendi, que va afectar dues valls i va obligar a activar un dispositiu enorme, sinó per la pressió emocional que ha suposat evacuar persones grans en plena nit, porta a porta, sense amb prou feines temps de reacció", ha relatat.
Segons ha assenyalat Cano, l'equip de la Creu Roja desplegat a la zona ha hagut d'evacuar a diferents localitats, muntar 700 places d'alberg a Plasencia, mobilitzar més de 300 voluntaris i fer prop de 40 trasllats de persones vulnerables.
Un dels moments que ha destacat va ser haver d'evacuar, de nit i en temps rècord, la gent gran de pobles d'amb prou feines 200 o 300 habitants. "Hem viscut situacions molt delicades amb persones de 80 o 90 anys, que no entenien bé el que passava. Calia explicar-los amb calma el risc que suposava quedar-se, convèncer-los que havien de sortir", ha exposat.
Finalment, Cano ha compartit que "una de les coses més maques" ha estat l'agraïment dels pobles que han estat evacuats, quan se'ls va comunicar que podien tornar a casa seva. "No ens n'oblidarem mai", ha conclòs.
