Començarà el 8 de setembre de 2024 i durarà fins al 8 de desembre de 2025
BARCELONA, 28 febr. (EUROPA PRESS) -
L'abat de Montserrat, Manel Gasch, ha assegurat aquest dimarts que un dels objectius de la commemoració del Mil·lenari del monestir és postular-lo com a "lloc de diàleg", en una celebració que s'iniciarà al setembre de 2024.
En la seva primera ponència davant la societat civil en el Cercle d'Economia, a la qual ha assistit com a públic el cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, Gasch ha explicat que el Mil·lenari se celebrarà del 8 de setembre de 2024 al 8 de desembre de 2025.
L'abat ha remarcat que un altre objectiu del Mil·lenari és donar a conèixer la vida monàstica que de vegades queda menys visible, donar a conèixer la fe i vida cristiana "oberts a l'ecumenisme i el diàleg interreligiós", i transmetre esperança al món.
Per a ell, la cultura és un "pilar bàsic" de Montserrat, ho serà també durant el Mil·lenari i és també una eina de diàleg, i ha remarcat que el seu museu, la seva biblioteca i la seva Escolania permeten entrar en diàleg amb tothom.
A més, pretén que el Mil·lenari sigui un "nou punt de partida: Montserrat no s'acaba el 2025", i el monestir té la ment posada en la digitalització, la sostenibilitat i la solidaritat amb els més desfavorits.
"LA FESTA MAJOR DE TOTA CATALUNYA"
L'abat vol evitar que Montserrat acabi sent un referent llunyà i pretén promoure la participació de tota la societat en la seva commemoració: "Voldriem que fos la festa major de tota Catalunya".
En aquesta voluntat de projectar-se cap al futur, ha dit que Montserrat vol representar valors, amb la persona i la justícia social al centre, preservant el nucli humanista de la societat.
Preguntat sobre tecnologies com la intel·ligència artificial, ha respost que la tecnologia és bona però amb criteris humanistes: "El dia que una màquina ens enganyi, com a humanitat haurem fet un pas enrere".
Gasch veu el futur de la societat catalana, amb la qual el monestir està identificat, amb una barreja de "preocupació i esperança": de preocupació quan escolta notícies sobre els intents de suïcidi de joves, i d'esperança perquè forma part de la fe i no es pot permetre no tenir-la en el futur, ha dit.
