BARCELONA, 16 oct. (EUROPA PRESS) -
L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, ha afirmat aquest dilluns que de moment no ha rebut cap petició oficial per actuar com a mediador entre els governs català i central, i ha demanat que hi hagi un diàleg i se cerqui una sortida a la situació actual "sense que ningú surti humiliat".
En l'esmorzar-col·loqui de Barcelona Tribuna, organitzat per La Vanguardia, AED i la Societat Econòmica Barcelona d'Amics del País (Sebap), li han preguntat pel seu paper com a possible mediador juntament amb l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella: ha respost que Montserrat i els monestirs "són llocs en què s'intenta establir ponts i facilitar relacions".
Ha afirmat que mantenen aquests espais oberts per tractar de facilitar que hi hagi contactes, i que no ha intervingut amb ningú, però s'oferiria la seva abadia o el monestir de Poblet: "No podem donar les possibilitats de diàleg per tancades a dia d'avui. Seria perdre l'esperança i perdre la confiança fins i tot en les persones".
"Cal parlar, deixar potser els sentiments que es puguin tenir i que s'hagin viscut en aquest procés, i asseure's i mirar el que realment convé a la majoria" de la gent, i ha demanat baixar la tensió social --ha dit que algú li ha comentat que metges, psicòlegs i fisioterapeutes tenen més treball per la tensió de la gent--.
"A MÉS DE PREGAR, CAL TREBALLAR"
Quan ha estat preguntat per què diria a Rajoy i Puigdemont, ha dit que els convidaria a sopar, els diria que li sembla que hi ha base per parlar, els animaria a cercar solucions, i alhora l'encomanaria a Déu: "A més de pregra, cal treballar".
Sobre si està d'acord en què hi ha divisió social a Catalunya, ha contestat que "es podria parlar de confrontació, però dir que està dividida encara no es pot dir", i ha cridat a treballar per evitar-ho i a dialogar respectant les persones i les seves idees.
Ha destacat que el diari del Vaticà 'L'Osservatore Romano' va reflectir tres dies en portada la situació de Catalunya, a més de demanar diàleg, com també va fer la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), que considera que va demanar respecte als pobles que formen l'Estat, i té la impressió que es valora l'opinió dels bisbes catalans.
També ha defensat que 400 religiosos catalans es posicionessin a favor del dret a decidir, perquè com a ciutadans tenen dret a opinar, encara que no ho van fer a favor o en contra d'una suposada independència, i ha assegurat que "l'Església ha de mantenir el fet de ser un lloc obert a tothom", es tinguin les creences que es tinguin.
Quan ha estat preguntat pels trasllats de seus socials d'empreses, ha respost que no és especialista en economia però li sembla preocupant perquè, quan algunes empreses van marxar del País Basc per ETA, no van tornar.
