Critica que el TSJC anul·lés la ZBE: "Que no es quedi en el mil·lenni passat"
BARCELONA, 27 maig (EUROPA PRESS) -
L'investigador sènior de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) Manolis Kogevinas ha demanat aquest divendres pensar en la covid-19 no únicament com una malaltia infecciosa sinó també com una "malaltia mediambiental", perquè en la seva opinió no es pot parlar de la salut humana sense contemplar la del planeta.
El científic del centre impulsat per la Fundació La Caixa ho ha dit en el debat 'Cap a una UE més sana', organitzat per Europa Press i el Parlament Europeu, en el qual ha participat amb l'eurodiputat Nicolás González (S&D) i la investigadora i gerenta de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), Carme Borrell.
Segons ha explicat, l'augment de les epidèmies i malalties emergents en els darrers 30 anys no s'hauria produït sense una "catàstrofe ambiental" que s'ha generat per la desforestació i el canvi d'usos a les ciutats i els cultius.
Per això, ha demanat que l'Autoritat de Preparació i Resposta davant Emergències Sanitàries (Hera) afronti les noves epidèmies (ha donat per fet que n'hi haurà més) "amb la prevenció, no només amb el tractament".
Kogevinas ha assegurat que en la salut hi ha multitud de factors de risc, i ha demanat a autoritats i investigadors que se centrin en "les causes de les causes": per exemple, que una persona tingui sobrepès no es deu només a raons personals, ha il·lustrat.
CONTAMINACIÓ
Així, ha qualificat de "molt positiu" que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) hagi inclòs dins els factors de risc sanitari un d'aquests elements sistèmics, la contaminació, perquè provoca, segons les seves estimacions, que són superiors a les de l'OMS, vuit milions de morts a l'any.
En aquest sentit, ha apuntat que ISGlobal calcula que si es milloressin els paràmetres de soroll, temperatura i presència d'espais verds, a més de la contaminació, es podrien prevenir 1.000 morts a l'any a Barcelona, i si s'augmentés l'activitat física, 3.000: "Podem fer una prevenció tremenda".
Kogevinas ha criticat a més que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·lés la zona de baixes emissions (ZBE) de l'Ajuntament de Barcelona el març passat: "Que es posi al dia i no es quedi en el mil·lenni passat".
Així, en relació amb les mesures per combatre la contaminació, ha demanat que el poder judicial "intenti ajudar a fer aquests canvis i no posi problemes", i també ha elogiat el programa de superilles de la capital catalana, que ha qualificat de magnífica iniciativa.
SALUT MENTAL
Kogevinas ha detallat que pròximament es publicaran els resultats de l'estudi epidemiològic d'ISGlobal 'Content', que vol avaluar els efectes a llarg termini de la covid-19: ha avançat que s'ha trobat un augment de la depressió i l'ansietat associada amb el confinament i amb la situació econòmica.
També ha apuntat que s'estan validant els efectes a llarg termini de la situació que es va viure la primavera del 2020, perquè "l'estrès posttraumàtic necessita una mica de temps per aparèixer".
Ha afegit que les persones amb problemes previs de salut mental són considerats com un "grup vulnerable": s'ha investigat si han tingut la covid de manera més severa, en el cas que s'hagin infectat, quina actitud han assumit davant la vacunació i si han mostrat diferents respostes a la immunització, pels medicaments que prenen.
SANITAT PÚBLICA
L'investigador ha opinat que els sectors sanitaris públic i privat han de treballar plegats: "No es pot avançar si no hi ha connexions".
En la seva opinió, la pandèmia ha ensenyat que sense estructures públiques fortes "no es pot respondre bé a les crisis a llarg termini", però ha afegit que tampoc no poden treballar soles.
