BARCELONA, 31 oct. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor Julio José Ordovás es riu de la mort en una novel·la de tints lírics ambientada en un poble abandonat que atreu una galeria d'entranyables personatges que es volen suïcidar i que són assistits pel personatge d'un àngel, que a última hora es desdiu de la seva voluntat de treure-se la vida.
A la presentació de la novel·la 'Paradíso Alto' (Anagrama), l'autor aragonès ha defensat que "de la mort només et pots riure", i ha naturalitzat la seva relació amb la mort quan des de petit va ser criat a un petit poble (Almonesir de la Cuba), que els morts convivien amb els vius.
Interessat pels pobles abandonats i maleïts, Ordovás ha confessat que la galeria de suïcides que desfilen per la novel·la i algunes frases esperen tints autobiogràfics i picades d'ullet a referents seus com Luis Buñuel, Javier Tomeo i José Antonio Labordeta, a més d'altres anònims.
En el cas de la novel·la, no és un poble maleït, sinó "desesperat", ha observat l'editor d'Anagrama, Jorge Herralde, que ha vist el llibre com una raresa molt autèntica.
Ordovás (Saragossa, 1976) s'ha mostrat convençut que els paisatges i els climes marquen la persona -"som memòria del paisatge", diu-- i veu a la novel·la certa herència de les vivències i coneixement de pobles desolats i abandonats i paisatges àrids.
De fet, l'arrencada de la història sorgeix del crim que va deshabitar el petit poble burgalès de la Muga, on un home va matar amb una destral a membres de la seva família, i arran d'aquests fets els veïns van abandonar la vila i, més tard, una jove es va desplaçar a la localitat per suïcidar-se.
L'autor, també forner de professió, ha vist cert paral·lelisme entre Aragó i Mèxic: "No tenim la violència, però sí tenim el seu humor desesperat i un cel i paisatges implacables".
Una noia que camina amb les mans, un vell mag escapolit d'una residència, una actriu porno, un cambrer amb bigoti nietzschià, un venedor de llibres amb aspecte de detectiu, un flautista, un Pierrot borratxo, un desertor, un escombrariaire malenconiós i unes bessones en cadira de rodes poblen un paradís "ple de vida", admet l'autor.
REFERÈNCIES ARAGONESES I SIMBOLISMES
Per teixir la història, que va escriure de nit mentre tractava de fer dormir el seu fill petit, es val de moltes referències aragoneses i elements simbòlics, que li agrada treure d'antologies religioses i bíbliques del catolicisme.
Abans de culminar la seva segona novel·la, després de l'èxit aconseguit amb 'El anticuerpo' (Anagrama), ha deixat pel camí una trentena de novel·les, que suma a les altres 30 que va abandonar abans de debutar amb la primera.
