BARCELONA 10 juny (EUROPA PRESS) -
L'obra teatral 'Julio César', escrita per William Shakespeare, recalarà al teatre Romea de Barcelona de la mà del dramaturg Paco Azorín, dins del X Festival Shakespeare, després de la seva estrena al teatre Circ de Múrcia, amb Mario Gas en el paper de Julio César, a més de Sergio Peris-Mencheta i Tristán Ulloa.
Segons ha explicat Azorín en roda de premsa aquest dilluns a Barcelona, un repartiment de vuit actors --José Luis Alcobendas, Agus Ruiz, Pau Cólera, Carlos Martos i Pedro Chamuzo--, interpreta una història "masculina i castrense" al voltant a la gestió del poder de Julio César, plantejant preguntes sense oferir respostes, a base de personatges polièdrics.
L'adaptació de l'obra "no especifica si el seu assassinat ha estat un magnicidi o un tiranicidi", ha avisat el director, cosa sobre el que Gas ha resumit que César va ser un dirigent populista amb tendència a la dictadura, i alhora possiblement fora un bon governant.
Gas, que es posa a la pell del cèlebre mandatari romà, ha remarcat que a l'imaginari d'aquesta obra hi ha "referències tan pròximes" com la d'Hugo Chávez, sobre qui ha plantejat la disjuntiva de si era un tirà o era legítim.
Azorín ha incidit actualment d'aquesta obra davant dels abusos de poder i la corrupció, malgrat haver estat escrita fa 400 anys i succeïda en realitat fa 21 segles: "21 segles que tampoc ens han ensenyat molt", ha resumit Gas sobre la persistència de la corrupció política.
Aquesta obra, que només podrà veure's aquest dimarts i dimecres a Barcelona, abans de prosseguir la seva gira per tot el país, és un espectacle molt canviant pel que fa al tipus de teatres pels quals va a passar, amb diferències molt notables en els metres d'escenari.
De fet, l'escenografia està polaritzada per un obelisc de mida gairebé real que té una lectura "fàl·lica" del poder --en una obra en la qual no hi ha cap dona després d'haver eliminat a les dones de Brut i de César--, i que també intenta donar a entendre la necessitat humana de portar-se el que no és seu, referint-se a l'espoliació romà d'obeliscos egipcis.
Pel que fa al vestidor, té un important "aspecte militar", i alhora denota un aspecte atemporal, fixat al segle XX, però sense poder identificar-se cap època contemporània concreta.
