Tracta el pas del temps en una novel·la que defineix com a "ansiosa"
BARCELONA, 18 febr. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor mexicà Juan Pablo Villalobos ha publicat la novel·la 'El pasado anda atrás de nosotros' (Anagrama), amb la qual tanca la seva trilogia d'autoficció iniciada amb 'No voy a pedirle a nadie que me crea' i 'Peluquería y letras', i en la qual tracta el pas del temps, les relacions familiars i la "inadequació" del que abandona el seu lloc d'origen.
En una entrevista amb Europa Press, l'escriptor ha assegurat que, a diferència de les altres dues novel·les autoficcionals, ha assenyalat que en aquesta li interessava la trama, per la qual cosa "sintetitza" moltes qüestions i personatges.
El protagonista d''El pasado anda atrás de nosotros' torna al seu poble de Mèxic, després d'anys vivint a l'estranger, per cuidar els seus pares al costat dels seus germans, però una trobada amb un amic de la infància es transforma en una successió de sobresalts i desacords.
Villalobos ha remarcat que la novel·la tracta el pas del temps i com "el passat continua present", a través del renaixement de conflictes familiars i com la societat jutja haver deixat enrere les arrels.
A això se li suma un canvi marcat pel model econòmic implantat en els anys 80 i principis dels 90 i en el qual la zona dels alts de Jalisco on se situa la novel·la es converteix en la ubicació perfecta per situar els centres de distribució i de les empreses, i que després també és utilitzada pels càrtels de la droga.
"És un territori en disputa amb una guerra de baixa intensitat, on sembla que el poble avorrit continua existint, però es produeixen grans ensurts", ha remarcat Villalobos, que ha recordat que un matí es va despertar amb un whatsapp de la seva germana amb una foto d'un projectil d'arma de foc que havia recollit al carrer.
Ha afirmat que la novel·la es mou a través de la paranoia i l'ansietat: "És com una novel·la molt ansiosa", ha remarcat l'autor, que ha afirmat que aquells que l'han llegit s'han anat quedant o bé amb la part més còmica d'un problema que es va fent gran o bé amb la d'intriga, que es llegeix ràpid i provoca ansietat.
L'escriptor ha remarcat que aquest "estat permanent d'alerta" en el qual fa viure els personatges de la novel·la li permet jugar amb el present, el passat, l'imaginat i el somiat.
A això se li suma el fet d'"estar permanentment fora de lloc", ja que el protagonista que torna al seu poble, on tot li sembla fantasmal i té una sensació d'inadequació que el persegueix i li fa mirar la realitat com algú que fa molt temps que és a l'estranger.
Ha explicat que, malgrat que utilitza el seu nom i les seves circumstàncies --ell resideix a Barcelona--, és una ficció, i que en aquest cas va deixar llegir el manuscrit a la seva família perquè l'autoritzés: "Quan es treballa amb la memòria familar hi ha una responsabilitat", ha assenyalat Villalobos.
Preguntat per si veu Mèxic com un estat fallit, ha dit que quan un estat perd el monopoli de la violència i hi apareixen grups d'autodefensa, exèrcits privats i organitzacions paral·leles "es podria discutir, pensar seriosament si està succeint".
ADAPTACIONS
Villalobos ha explicat que s'estrenarà una adaptació cinematogràfica de la seva novel·la 'Fiesta en la madriguera', dirigida per Manolo Caro i que és una producció de Netflix que s'estrenarà durant aquest any, i que se suma a la que es va estrenar l'any passat de 'No voy a pedirle a nadie que me crea'.
L'escriptor ha celebrat que la plataforma estreni adaptacions de novel·les mexicanes, com les que té previstes de 'Pedro Páramo', de Juan Rulfo, i una sèrie basada en 'Las muertes', de Jorge Ibargüengotia.
