MADRID, 12 de novembre (EUROPA PRESS)
L'escriptor i assagista argentí Juan José Sebreli desmunta els mites creats entorn de Gardel, Evita Perón, el Che Guevara i Maradona en el seu assaig 'Comediantes y mártires' (Debate), "creats a l'Argentina però amb abast mundial". Per a Sebreli, "el motiu que els joves portin samarretes del Che sense saber qui és denota una insatisfacció que intenten omplir amb aquests falsos déus encarnats".
L'escriptor destaca que la seva obra, que ha estat guardonada Primer Premio de Ensayo Debate-Casa de América 2008, descriu les trajectòries vitals "dels quatre noms argentins més nomenats a internet" així com les seves característiques personals entre les quals destaca "la voluntat indefugible de ser genials o d'arribar a ser-ho, cosa comú a tots".
Tot i això, Sebreli ha sostingut que no és la primera vegada que s'acosta a aquesta "temàtica iconoclasta", de la qual ha estat escrivint al llarg dels seus 50 anys com a escriptor. Testimoni d'això és el seu llibre 'Buenos aires, vida cotidiana y alienación', escrit en el 64, en què dedicava un capítol a Evita, i un altre, 'La era del fútbol' (1998), sobre Maradona. "Suposo que 'Comediantes y mártires' és com els nenúfars de Monet: variacions sobre un mateix tema", ha comentat.
MITES ARGENTINS: TEMA TABÚ
L'autor ha ironitzat al voltant de la decisió presa per la presidenta de l'Argentina, Cristina Kirchner, d'utilitzar aquests quatre personatges per patrocinar el país a la Fira de Frankfurt de l'any que ve. "Aquesta decisió la va prendre dies després que els mitjans de comunicació es fessin eco d'aquest premi que va rebre el meu assaig, per la qual cosa suposo que és la seva rèplica personal a aquest llibre que segurament causarà coïssor en el meu país", ha sentenciat. Aquest contraatac no ha estranyat l'escriptor qui ha explicat que "els ídols són un tema tabú, éssers intocables entronitzats pels governs".
D'altra banda, Sebreli ha explicat que, "des que són petits, tots els personatges convertits en mite somien a ser alguna cosa diferent del que són però, aquesta voluntat de ser genials es veu també condicionada per una circumstància històrica adequada i per l'atzar de les trobades. Així, Sebreli ha indicat que si Evita no s'hagués trobat amb Perón, segurament el seu testimoni s'hauria reduït a una mínima ressenya en un llibre erudit sobre cinema argentí; o el Che, si no hagués conegut a Mèxic Fidel, probablement se n'hauria anat amb una beca a estudiar medicina a París, que és el que volia fer.
NACIONALISME I POPULISME
El també autor de l'assaig sobre la filosofia del segle XX, 'El olvido de la razón' (2007) critica i ensorra el nacionalisme que sustenta aquestes figures. Així, Sebreli ha explicat que Gardel, que per començar va néixer a França, no va ser un fenomen en tota l'Argentina sinó a Río de la Plata, això és a Buenos Aires i Montevideo. A més, Gardel va començar a viatjar per tot Europa i se sentia més còmode a París i Nova York, on va recollir gran èxit.
En aquesta mateixa línia, l'autor ha destacat que el Che que ha considerat més com "un heroi cubà", on menys temps va passar va ser a l'Argentina, "perquè, tot i voler portar a terme aquí la seva revolució, mai va arribar a fer-ho", ha assenyalat. Sebreli ha desarticulat tot el que de patriòtic podia envoltar Maradona, "que es va convertir en un ídol a Nàpols, on era coneguda la seva relació amb la Camorra, i d'on va haver de fugir perseguit per la policia per aquest motiu. Quan va arribar a l'Argentina tampoc va jugar gaire més al futbol però va aconseguir convertir-se en un heroi mediàtic gràcies al telefutbol", ha afegit.
Però els mites no són figures que siguin inamovibles. Exemple d'això és per a Sebreli, Evita, que va passar de ser un mite de la joventut 'montonera', guerrillera, en els anys 70, a una dona acadèmica objecte de centenars de tesis doctorals; a l'Evita "frívola" dels mitjans culturals.
Els mites segueixen vius i es conformen més enllà de la seva mort, sobretot perquè donen molts diners, ha assenyalat l'assagista qui ha recordat els avatars de les restes d'Evita que van estar 20 anys donant voltes d'un costat a un altre, quan l'activitat política d'aquesta dona havia durat la meitat de temps, o la quantitat de marxandatge muntat al voltant de la figura del Che. Molts joves porten una samarreta amb la cara del Che i no tenen ni idea de qui era ell realment.
L'escriptor ha atribuït al sistema educatiu basat en pròcers propiciat pel govern argentí al segle XIX, el germen dels mites populars al segle XX. "Actualment, una societat democràtica i igualitària d'homes lliures i responsables no hauria de posar en mans dels ídols el seu propi destí", ha conclòs.
