BARCELONA 10 set. (EUROPA PRESS) -
L'actor Juan Diego Botto pujarà als escenaris del Teatre Lliure de Montjuïc amb l'obra 'Un trozo invisible de este mundo', que ell mateix ha escrit --i que dirigeix Sergio Peris-Mencheta-- per abordar l'exili i la immigració com dues condicions humanes que acostumen a confondre's.
En roda de premsa a Barcelona, l'autor ha explicat que es tracta d'un espectacle que interactua amb el públic i que és una successió de cinc monòlegs de cinc personatges, amb els diferents punts de vista de la immigració i l'exili, on actuen ell mateix i la guineana Astrid Jones.
Aquesta obra, --que es podrà veure des d'aquest dijous i fins al 29 de setembre-- també es proposa descobrir als ulls dels espectadors els Centres d'Internament d'Immigrants (CIE), que molts ciutadans desconeixen, i que, segons ha dit, són presons per a persones que només han comès una falta administrativa i no delictes: "Els immigrants haurien de ser tractats com a mínim com els presos".
VIDA PERSONAL
Botto ha explicat que aquesta obra va néixer arran de dos fets personals: una trucada del seu oncle des de Buenos Aires recordant-li el judici al pare de Botto en relació amb l'Escola de Mecànica de l'Armada, i la seva assistència al funeral de la congolesa morta després de "negligències" metgesses a un CIE de Madrid.
L'autobiografia és present tot i que difuminada --ja que la família de Botto es va exiliar a Buenos Aires--, perquè els seus episodis són "records personals amagats sota moltes capes".
"Vaig escriure un text incloent la immigració i tractant la insensibilitat que ens envolta cap a aquestes persones", ha explicat Botto, que, tot i això, ha remarcat el sentit de l'humor de l'obra teatral aportat per la mirada juganera de Peris-Mencheta, ha dit.
El director ha assegurat haver-se sentit molt lliure amb Botto com a actor i autor del text, ja que aquesta segona faceta no ha aparegut durant els assajos, llevat d'una ocasió de crisi prèvia a l'estrena, ha fet broma.
Tant Peris-Mencheta com Botto i Astrid, han assegurat que l'aprofundiment personal que els ha exigit aquesta obra ha estat molt enriquidora, per les seves històries familiars relacionades amb l'exili a Moscou, Buenos Aires i Madrid, respectivament.
Per fugir d'una interpretació unidireccional i plena de clixés, Botto no identifica personatges bons ni dolents, sinó que tots alberguen les seves pròpies contradiccions i "si semblen herois és tot i ells mateixos".
L'obra --coproduïda entre Produccions Cristina Rota i Teatre Espanyol-- aterra a Barcelona després d'estrenar-se a l'Escorxador de Madrid.
