Actualitzat 07/05/2018 14:41

Josep Maria Miró indaga en els "instruments ètics" per a la convivència en l'obra 'Temps salvatge'

Presentació de l'obra 'Temps salvatge' amb l'elenc
Europa Press

El muntatge reflexiona sobre la destinació, la immigració, la violència i la moral

BARCELONA, 7 maig (EUROPA PRESS) -

El dramaturg Josep Maria Miró indaga en la necessitat urgent de trobar "instruments ètics" individuals i col·lectius per a una millor convivència en societat en la seva nova obra 'Temps salvatge', amb direcció de Xavier Albertí, amb la qual debutarà a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) dijous vinent i fins al 17 de juny.

Segons ha explicat Miró en roda de premsa aquest dilluns, Albertí --director del TNC-- li va encarregar una obra al juny del 2016 per a la Sala Gran, i aquest va sentir que l'espai era massa gran per al seu tipus d'obres "de teatre íntim", però va accedir amb aquesta història que tenia ganes d'escriure feia temps.

Ha detallat que el títol de l'obra juga amb "un temps cronològic salvatge i un temps meteorològic també salvatge", i ha explicat que transcorre en una comunitat ordenada, educada i civilitzada com nosaltres, però que potser no ho és tant.

Miró recrea en l'obra una urbanització fronterera que organitza una celebració en el seu pavelló municipal situat al costat d'una zona boscosa, i es comenta que transiten persones estrangeres de manera irregular; després de l'aparició d'unes pintades amenaçadores s'apodera de la població una espiral de dolor i violència.

Aquestes pintades trastornen les seves normes de convivència, de relacionar-se i comencen a configurar un enemic sense tenir clar qui és, i ha concretat: "És una obra que apel·la a la necessitat que tenim les comunitats i els individus de trobar instruments ètics per viure i conviure".

QUALITAT HUMANA

Amb un plantejament coral de deu personatges, el text versa sobre el concepte de col·lectivitat configurant "un jo i un nosaltres" i viatja a través de la qualitat humana plantejant qüestions com la humanitat, el dolor, l'ètica i els principis, ordenant-los individual i col·lectivament.

Albertí ha detallat que Miró, segons li va dir ell mateix, pertany a una generació que ja no té fotografies en blanc i negre a causa d'un canvi de paradigma, i per això ha il·luminat aquesta obra de "temps que no saben exactament què hi ha a les mans dels humans per transformar la destinació".

"Hem creat una societat capaç de terure'ns de les mans les possibilitats de tenir decisions i se les ha atorgat a superpoders, que abans ocupava Déu", ha dit Albertí, que ha assenyalat poders alteren la llibertat individual.

Ha dit que com a germen d'aquesta obra es troben les violacions que es van produir a la festa de Nit de cap d'any del 2015 a Alemanya quan es van succeir detencions entre immigrants i refugiats que després van ser exculpats: "Això parla de la por que tenim a assumir la merda que tenim dins i el fàcil que és atribuir-la a un agent extern", ha sintetitzat Albertí.

Per això, aquesta obra se situa propera a un lloc de trànsit d'immigrants clandestins, i en contraposició totes aquestes persones de la respectable comunitat van llançant secrets gestant la pregunta global de si "aquest és un bon lloc per viure".

Albertí ha agregat que en aquesta obra de teatre filosòfic apareixen temes com la violència domèstica contra dones, homes i nens, amb ressonàncies al cas de 'La Manada', en una reflexió també sobre la sexualitat humana i l'educació amb una mirada "precisa i conscient".

Ha avisat que aquesta obra aconsella l'espectador aturar-se a reflexionar sobre els mecanismes del poder, i ha sintetitzat: "L'obra ens explica que si no som capaces de regenerar-nos com a éssers humans individuals no podem regenerar a la societat de debò".

ENGRANATGE TEATRAL

Com a muntatge, la producció planteja un engranatge teatral en el qual es veuen quatre apartaments simultanis amb converses en interacció, "trencant moltes normes convencionals teatrals", a més de presentar l'espectador diversos espais i nivells, com a bosc i una piscina.

Això ha fet que sigui una obra plena de complexitat tècnica, que a més inclou 82 canvis de vestuari sobre l'escenari, amb una gran aposta per la il·luminació i música d'Albertí per a quartet de corda que acompanya l'espectacle.

Formen part de l'elenc Manel Barceló, Carme Elías, Sara Espigul, Borja Espinosa, Eduard Farelo, Marina Gatell, Alicia González Laá, Míriam Iscla, Laia Manzanares i Malcolm McCarthy.

Contingut patrocinat