Proposa un assaig sobre això en el seu segon llibre amb Quaderns Crema i Acantilado
BARCELONA, 22 febr. (EUROPA PRESS) -
El filòsof i professor Josep Maria Esquirol reivindica els verbs de viure, pensar i estimar com els "infinitius essencials" de la vida humana, com aquells que la intensifiquen i li aporten sentit, com reflexiona en l'assaig 'La Penúltima bondat: assaig sobre la vida humana' (Quaderns Crema, en català, i Acantilado, en castellà).
Esquirol, que es va donar a conèixer en el gran públic amb el Premi Nacional d'Assaig i el Premi Ciutat de Barcelona amb 'La resistencia íntima' (2015), s'acosta ara a una filosofia de la condició i de la vida humanes a través de conceptes com les 'afores', el 'plec de sentir', el 'desig infinit' i la 'capacitat de vida'.
En diàleg amb pensadors contemporanis com Martin Heidegger, Edmund Husserl, Walter Benjamin i Maria Zambrano, Esquirol torna a una filosofia de proximitat que dilucida "des de la senzillesa" sobre l'essència de l'ésser humà, començant per la seva capacitat de sentir, rebre, ser afectat i ser ferit.
Esquirol (Sant Joan de Mediona, Barcelona, 1963), que publica el seu segon llibre amb Quaderns Crema i Acantilado, admet que el llibre "va a l'essència, al nucli de la vida humana", partint de la concreció del ser intel·ligent que viu i no de la vida en general, com a concepte abstracte.
Per primera vegada utilitza el concepte de felicitat, malgrat que s'havia proposat no fer-ho fins ara, si bé defuig d'aquest concepte com un estadi de plenitud, i es decanta per una concepció associada a l'acció més austera.
Admirador del llenguatge col·loquial, per ser al seu parer el més ric i significatiu, Esquirol reivindica la bondat com una forma concreta del verb estimar, i com una altra forma de parlar de la generositat, que parteix d'una concepció horitzontal dels humans, en què ningú se sent per sobre de ningú.
"En nom del bé, s'han comès grans errors, però no en el nom de la bondat", ha subratllat el pensador, que ha considerat que les arrels de la bondat són més profundes que les del mal, sense restar intensitat ni dolor a l'efecte de la maldat.
"ANARQUIA FRANCISCANA"
En la seva reflexió antropològica, defensa una "anarquia franciscana" en què tothom concebi els altres en el mateix plànol, com a éssers que viuen una mateixa intempèrie, donada pel misteri d'haver arribat a la vida sense una elecció prèvia.
En aquest sentit, ha demanat tornar als ideals de la Revolució Francesa, de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, per ser l'esperit fratern el que guia la resta de valors, i entenent la capacitat de comprendre com una forma de revolució també.
"Des de dalt no es pot veure la resta com a germans", subratlla Esquirol, per a qui la situació política actual viu una situació de degeneració, per existir jerarquies i persones que ostenten responsabilitats des d'una situació de superioritat.
"EN LES ANTÍPODES DE LA GENEROSITAT"
"Estem en les antípodes de la generositat", ha lamentat el filòsof autor d'una desena de llibres de filosofia i amb 30 anys de carrera universitària com a professor en la Universitat de Barcelona (UB).
Els seus llibres, a raó d'un per cada tres anys, teixeixen el seu camí propi de pensament filosòfic, que d'ara endavant transitaran per fils plantejats en aquest últim assaig, en què reivindica la comunitat i l'altre com a motors de sentit.
Per a Esquirol, "l'acció de viure no s'assembla a una acció constructiva com un puzle", sinó que és diferent a una completitud i ultimitat, i és per això que defensa en el seu títol el penúltim, com allò que està en curs i no està acabat.
