Publica 'Baselga, el metge que volia canviar el món'
BARCELONA, 12 març (EUROPA PRESS) -
El periodista Josep Corbella ha publicat la biografia 'Baselga, el metge que volia canviar el món' (Navona), que reflecteix el lideratge que va exercir l'oncleg catal Josep Baselga (1959-2021) en els canvis de pronstic de moltes cncers en les últimes tres dcades: "És la histria d'un heroi modern".
Tot i que es presenti com una biografia, est escrita com una novella que parteix de la relació que tenien metge i periodista, que va comenar sent professional per va desembocar en una amistat després de 25 anys en qu Corbella ha seguit la seva carrera com si fos el guió d'una pellícula: "És el més semblant a un heroi que hi pot haver en la vida moderna", ha reivindicat en un entrevista d'Europa Press.
La "missió" de Baselga era curar el cncer, volia canviar la manera en qu es tractava aquesta malaltia, un esfor que Corbella descriu com a collectiu entre molts metges i investigadors de tot el món, per en qu ell va tenir un paper de lideratge amb l'aparició de la primera generació de terpies moleculars.
El seu "compromís absolut" amb les pacients donava sentit a tot el que feia: la urgncia en treballar i una vida dedicada gairebé 24 hores al dia al cncer per accelerar els avanos en investigació i traslladar-los al més aviat possible a les persones.
El considera una "figura reconeguda mundialment" que, entre altres crrecs, va ser director mdic del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, director de la divisió d'oncologia de l'Hospital General de Massachusetts, director mundial de R+D de l'rea d'Oncologia d'AstraZeneca, president de la Societat Europea d'Oncologia Mdica (Esmo) i de l'Associació Americana d'Investigació del Cncer (AACR).
A Catalunya va coordinar el Servei d'Oncologia Mdica de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, on va crear un Departament d'Oncologia i també el Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (Vhio), del que en va ser el primer director per unir cincia i medicina en un mateix espai, una visió que ara "té tothom" per de la qual Baselga va ser pioner, explica l'autor.
HA AMPLIAT L'"ARSENAL"
Corbella detalla que, quan Baselga va comenar la carrera, les úniques eines teraputiques eren quimioterpia, radioterpia i cirurgia: tres dcades després també est la immunoterpia i les terpies moleculars, mbit on també va ser "pioner" amb l'aprovació del primer frmac: el trastuzumab, per tractar un tipus de cncer de mama amb una mutació en el gen HER2.
La quimioterpia i la radioterpia actuen indiscriminadament contra totes les cllules, tant sanes com a tumorals, mentre que la terpies moleculars o dirigides se centren en les cllules tumorals i proven de preservar les sanes, un tractament amb qu ha ampliat l'"arsenal" disponible contra el cncer, ha explicat Corbella.
Baselga va liderar l'aparició d'aquestes terpies més personalitzades, sobretot en l'mbit del cncer de mama, que proven d'identificar "quin és el DNI de cada tumor i cercar el tractament adequat" per a cadascun, una línia de treball que després s'ha aplicat a tot tipus de tumors com el de pulmó, el de ronyó i el colorrectal, entre d'altres.
"ELS CONFLICTES D'INTERS HAN D'EXISTIR"
En el llibre Corbella explica que Baselga, que tractava amb pacients i indústria alhora i assessorava companyies, li va dir que "els conflictes d'inters han d'existir", perqu el millor per als pacients és que la indústria i els metges collaborin, i va reivindicar que s'han de fer públics i ser transparents.
No obstant aix, al 2018, quan era director mdic del Memorial Sloan Kettering, 'The New York Times' va publicar que Baselga va escriure articles científics sense esmentar conflictes d'inters: "No ho deia explícitament, per portava els lectors a pensar que era un metge corrupte", segons Corbella, que creu que l'acusació no estava fonamentada malgrat que va desembocar en la dimissió de Baselga dies després.
Corbella veu "trucs" en l'article per manipular el lector, com que va cobrar tres milions d'euros d'una companyia, cosa que indueix a pensar que va ser un pagament illícit, mentre que en realitat els va cobrar perqu tenia un 0,4% de les accions de l'empresa Seragon que al 2014 va adquirir Roche per 725 milions, dels quals a ell li van correspondre uns tres milions.
L'"ESCOLA" JOSEP BASELGA
Baselga "va crear escola", tant a Espanya com en altres llocs del món, d'especialistes de primer nivell que ara mateix lideren la investigació del cncer, com Josep Tabernero, Aleix Prat, Joan Albanell, Enriqueta Felip, Cristina Saura i Javier Cortés, entre d'altres, tot i que per a Corbella no hi ha ningú com ell.
De fet, ha destacat que el camí de Baselga continua perqu la seva missió est inacabada: curar el cncer i, en definitiva, disposar de les eines que permetin tractar amb xit els pacients.
