Ada Colau li agraeix fer de la cultura "un antídot" contra la intolerncia
BARCELONA, 27 febr. (EUROPA PRESS) -
L'editor Jorge Herralde, fundador de l'editorial Anagrama el 1969, ha rebut la tarda d'aquest dimecres la Medalla d'Or al Mrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona, en qu ha assegurat: "Els premis als editors els guanyen, en realitat, els seus autors".
"Estic molt content, agrat i aclaparat", ha dit l'editor de 83 anys després de recollir el premi, i ha bromejat amb qu en la seva trajectria ha hagut de lluitar contra els egos dels autors, cosa que ha incls en el lot d'editor.
"Vaig tenir la gran sort de comenar Anagrama el 1969. No va ser fcil per sí summament excitant, sobretot durant els anys del Franquisme i la censura", ha explicat Herralde, que s'ha considerat molt afortunat per haver gaudit tants anys d'aquest ofici.
EL MÓN, "EN VIU"
Ha recordat els anys 60 plens d'estímuls culturals, en els temps de la revolució cubana i la Xina, la guerra del Vietnam, el maig francs i la contracultura americana: "Comenvem a veure la histria al món en viu i en directe".
Ha rememorat com aquells anys els va passar plens de fantasies editorials, passant hores en llibreries envoltat de les novetats editorials internacionals: "Quan vaig comenar amb Anagrama, em vaig sentir com un cavall tancat en un box. Vaig sortir galopant i no vaig parar".
Al seu parer, la primera poca va ser de muntanyes russes, la més estimulant, per també la més difícil, en qu va mirar d'acollir en els seus llibres tot el 'pantone' de la revolució penalitzada per la censura: "Incorporem els nous corrents de pensament. Hi havia tant per fer".
Ha destacat la publicació fa 40 anys de literatura dedicada al feminisme, lesbianisme i homosexualitat, així com a una literatura política, integrant una 'gauche divine' d'arquitectes, fotgrafs i cineastes, entre d'altres.
Ha dit que la crisi del 2008 va ser solucionada "sense excessives dificultats, grcies a un catleg viu i fiable" i a una política d'autor consistent en no deixar caure els seus escriptors.
Així mateix s'ha felicitat per l'encertada decisió de situar Sílvia Sesé com a directora editorial, i ha citat el "fitxatge estellar" de l'exllibretera, traductora i la seva dona Lali Gubern, la seva companya indispensable.
BARCELONA, "LLOC D'AVANTGUARDA"
L'alcaldessa, Ada Colau, ha destacat que l'editorial Anagrama va néixer sacsejant la realitat cultural d'un país atrapat pel Franquisme: "Jorge va saber entendre aquest esperit fent de Barcelona un lloc d'avantguarda i modernitat".
"Si avui Barcelona és el que és, és grcies en part a aquella generació", ha dit Colau, referint-se també a Carmen Balcells i Esther Tusuquets, i ha considerat que van projectar Barcelona al món, amb un boom llatinoameric des de Barcelona.
"Grcies per fer de la cultura un antídot contra la intolerncia i la indiferncia en uns moments en qu creixen els populismes i l'extrema dreta a nivell global", ha afegit Colau.
El comissionat de Cultura de l'Ajuntament, Joan Subirats, ha enaltit la seva curiositat, sempre amb criteri, "combinant olfacte, gust i capacitat", amb 4.000 títols d'una espectacular llista d'autors com Paul Auster, Richard Ford, Sara Mesa, Ian McEwan i Julian Barnes.
L'escriptor Jordi Grcia ha glossat la figura d'Herralde, reivindicant primer que l'editor havia de tenir la medalla fa dcades, i li ha reconegut l'haver sabut mantenir un "bombament de salut intellectual".
L'acte ha comptat amb l'assistncia d'autors, editors, agents literaris i personalitats del món cultural, entre ells Carme Riera, Eduardo Mendoza, Oriol Bohigas, Pere Gimferrer, Sílvia Sesé, Núria Cabutí, Joan Sala, Kiko Amat, Xavi Ayén, Pilar Bertran, Carme Ferrer i lex Casanovas.
